El dia que la tenim més curta

Som de celebrar, de viure i de xalar. Tots ho sabem i ho volem, amb les primeres i tardanes calors d’aquest recent estrenat estiu, celebrem el solstici  amb la foguera que ha de cremar tots els mals auguris, tot i que mai ho acaba fent del tot. Serveixi almenys la present per trobar-nos, que el foc es converteixi en passió i que la passió desenfreni en hores merescudes de disbauxa per oblidar masses injustícies viscudes a diari.

Potser serà el dia que més curta la tindrem, però sempre s’ha dit que la mida no és el més important, sinó la intensitat en que es viu. Serà la nit més curta, però hi haurà tot el temps del món per gaudir-ho i  on més que mai tothom ha de saber que  no és no. Tant si és un, com una manada. 

Bona revetlla la de demà, cremeu-ho tot i guardeu les espurnes per el dia a dia.

Joans i Joanes.......ja ho sabeu, moltes felicitats!!!!!