Va
ser casual, sense buscar-ho, però la taula ens va obrir la petita gana que teníem.
El balcó era petit, la taula petita, els plats també, inclús podria dir que l’amor
també ho era, acabava de començar.
La
dimensió del lloc ens va fer grans, va omplir el desig, va escalfar motors
mentre degustàvem els ous estrellats, la truita de carbassó, la de patata amb
ceba i rematant les postres amb el flam d’ou de la casa...
Recordo
com si fos ara, que al cap d’uns dies em trucaves des de la feina que et
trobaves malament, segons tu els ous t’havien fet mal. Jo encara dic que et
varen fer bé, doncs amb pocs mesos estàvem comprant bolquers i a dia d’avui ens
mirem aquestes taules amb molta picardia, amb la mirada ens entenem.
Aportació als Relats Conjunts d'estiu de la Carme, basada en fets reals.....
9 comentaris:
Ja diuen que "al lloc petit, hi ha la bona confitura"... ;-)
La mida, no sempre es important :)
Van ser com un àpat a base d'ous de pasqua... abans de rams.
Llavors van ser uns altres ous els que li van fer efecte, però no mal precisament...
He, he, he... m'ha arribat a l'ànima, això que està basada en fets reals...
Gràcies Joan per participar. Des de molt lluny diria jo...
M'ha agradat mollt aquesta història tan tendrament precipitada.
M'enduc l'enllaç al meu post! Gràciez!
Un relat molt bonic i si a sobre està basat en fets reals...
Bon vespre, Joan.
carai el que pot fer una menja que es posa malament ...es deuria posar bé .....molt bo !
Deliciós el relat, el sopar...i el ressopó!
Pel que es veu tants d'ous van fer profit.
Publica un comentari a l'entrada