Bé
això de final feliç, potser no és ben bé, però fa que molta gent entri a la
pàgina.....
El
cas és que en certa manera si que és un final feliç, dons després de 320 dies
un torna a tenir l’alta del metge. Torno a contribuir a les arques del estat.
Mai
més serà tot igual, sempre quedaran coses que no tens altre opció que aprendre
a conviure-hi, com una petita coixesa i dolors que no sé si mai arribaran a
desaparèixer del tot. Però torno a la feina, amb ganes i conscient de les
limitacions, amb pèrdua de flexibilitat i força.
I
estic content després de tot, perquè segons primers informes aquest moment no
arribaria mai i el meu camí passava per buscar altres feines, no ha estat així
i ho celebro.
No
puc queixar-me, doncs en posició horitzontal no tinc mancances, més que les de
la pròpia edat, i per exemple, assentat a taula menjant calçots i aixecant el
porró tampoc se’m nota res, o sigui que endavant i a per totes, que no ha estat
res.
18 comentaris:
Enhorabona, Joan!
Finalment, de totes les circumstàncues desafortunades, sempre hem d'acabar reconeixent una part de sort. Ha anat millor que les previsions, doncs apa, ens toca alegrar-nos. I celebrar també que en algunes posicions, segueixis estant en plena forma estirat i assegut, Doncs no està malament! Una abraçada de celebració!
Me n'alegro molt Joan que ja estiguis bé, ara que agafat-ho amb calma al començament, no tinguéssim un disgust...I això de les "seqüeles" sol ser inevitable després d'un tràngol com el que vas passar, però a partir d'ara vigila que, val més prevenir que curar!
Petonets, Joan.
Aquest "final feliç" és una bona notícia.
Me n'alegro molt que tinguis l'alta i puguis tornar a la feina.
Una abraçada Joan.
Que bé que ja estiguis prou b´w per tenir l'alta i molt millor que les previsions.
Si has fet aquesta millora, de ben segur que ho seguiràs fent, i que amb el temps desapareguin aquests dolors que et molesten.
I que el final feliç sigui total.
Molt bé! Felicitats Joan!!
Jo et segueixo trobant molt maco, menjant calçots... :)
Endavant!
És una bona notícia. El cop va ser fort i, pel que va poder ser, les seqüeles semblen força limitades. Me n'alegro de veritat. Enhorabona!
Me n'alegro de la teva millora. L'optimisme té molta força i a tu d'això no te'n falta i ben segur que ha ajudat a reconduir la situació de la millor manera. I com que res passa sense deixar empremta alguna cosa et poc quedar però baja, pecata minuta. Pren-te la reentré amb calma. Pel demés, tot va fetén!!!!
felicitats Joan ara tot anirà a millor !!!! llarga recuperació ....amb final feliç com dius ( és al·lusió a altres anomenats finals feliços?)
enhorabona i fes bondat!
Quina bona notícia! Me n'alegro per tu, segur que amb una mica d'exercici i feina específica els dolors i les dificultats aniran encara a millor, però sembla que dintre del que cap te n'has acabat sortint prou bé, pel que podia ser. Ara bé, el que importa és que puguis fer una calçotada en condicions, això que no ens ho treguin!
Me n'alegro de debò, Joan! Has estat molt fort, molt valent, has mostrat una voluntat de ferro i possiblement has comptat amb un equip de primera a l'hospital! És una gran notícia que retornis al treball.
Vinga, ànims i endavant!
Enhorbona Joan! Al final tot arriba :)
Veig que no es fàcil acabar amb tu, prec nota
no saps quan me'n alegro Joan. L'actitud en que encarem les coses ens fa forts i millors. M'encanta la teva visió de la realitat, l'acceptació de les limitacions però respectant-les, no tenint-lis por... Anims! petó encara que fort no, no sigui que et faci mal... jajajaaj
Quina alegria Joan! Ànims que ja veruàs que aquests dolors acabaran desapareguent o t'hauràs acostumat tant que ja no els sentiràs... i si beguent del porró i menjant calçots no se't nota, això vol dir que pots fer de tot!
Ostres!! que bé!! m'alegro molt que ja puguis tornar a la feina que t'agrada! i jo també penso que els dolors aniran a menys, ja veuràs! una abraçada!
Una gran notícia!!!!!
Recordo el dia que vaig llegir que havies tingut l'accident. Com si fos ahir, i ara, ja està. Segur que has fet grans esforços i superació. Me n'alegro moltíssim i em fa molt feliç, de debò, tinc un gran somriure que fa encarar el dia molt millor!!
Un happy end com una casa de pagès; això sí que és un final feliç de debò! Ho celebro molt. A gaudir-ho tot plegat com mai fins ara!!
Publica un comentari a l'entrada