dilluns, 19 de febrer de 2018

Que et veig a venir




Mira, potser en el futur els autoretrats seran molt habituals, no et trec la raó i també potser serà veritat de que serà una cosa quasi instantània, que podràs mostrar a tothom al moment i et podran comentar o dir si els agrada què veuen.
Malgrat tot, tant ara com en el futur vull que posis l’altre mà sobre la meva espatlla al mateix temps que deixis córrer l’aire entre nosaltres, que amb aquesta mirada tant perduda no tardaràs en moure fitxa, per no dir altre cosa. O sigui que si vols autoretrat, distància raonable, mans quietes i enlaire.

Aportació a relats conjunts del mes de Febrer.

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Em sembla que l'ha ben enxampat!
Aquestes intencions que sempre es veuen a venir... però com que sembla que l'altre ho té clar, doncs, endavant amb les mans quietes...

M. Roser ha dit...

Sembla que volia anar per feina, però el van veure a venir...
Bona nit Joan.

xavier pujol ha dit...

- Un dia és un dia
- No és no

rits ha dit...

Ai, aquestes mans, que sempre busquen bon esguard!
Salut i llibertat!

XeXu ha dit...

Hahaha, m'has fet riure, que gamberro. Que corri l'aire!

jomateixa ha dit...

Pobre.
Ho havia d'intentar. Ara ja està avisat ;D

kira permanyer ha dit...

JAJAJAAJ i la mà a l'aire també avisa... jajaajaj gràcies per despertar una rialla en aquests dies tan grisos.

montse ha dit...

Aquesta llarga espera el treu de polleguera.

Joana ha dit...

Amb un xicot tan bonic... costa deixar les mans quietes!

Rafel ha dit...

Hi semblava absent, però anava per feina.

Elfreelang ha dit...

al teu terreny ......molt bo i amb humor jajaja

cantireta ha dit...

Que era la Sant Miquel que se li refreda, home!!

;-))

Petons, estimat.

Ada ha dit...

heheheh... molt bo

Glo.Bos.blog ha dit...

Molt bo! M'has fet riure, Joan. Certament, aquest paio fa una cara...