-No pot ser, ja saps que el papa
és de viatge per feina i no torna fins divendres.
-Que no mama, que jo l’he vist.
-I on l’has vist si es pot saber?
-Comprant unes flors a una
parada.
-Segur que l’has confós.
-També he confós la teva amiga de
les tetes grans? Ella aguantava les flors.
19 comentaris:
No no, la dels pits generosos segur que no l'ha confós...
Divendres? Mal dia per a tornar.
Ja se sap qui és sempre l'ultim (última) en assabentar-se...
Coi de nens... que sempre ho han de xerrar tot!!! :D
Què clar que ho té el nen! El que m'estranya és que hagi vist el pare i les flors.
Xd, jodía niña...
Els nens i les seves veritats :)
No m'estranya, neixen tan espavilats, i qui els fa callar!!??
Bona setmana!
Bessets.
l'espontaneïtat dels nens travessa fronteres.
M'has fet pensar en la pel·li "La vida de nadie". ;)
I es que els nens mai s'equivocan i més han una dona tan generosa i amiga,i ella a la lluna de Valencia!!
Un acudit més real del que podria semblar. Gràcies per fer-me somriure, Joan!
El més curiós d'aquest relat és que el nen no recordi el nom de l'amiga, però sí que té unes tetes grans.... curiós, molt curiós...
Si és que el nen ja li ha espatllat la sorpresa al pobre home!! Sols li havia demanat opinió a la dona de les tetes grans (l'amiga de la dona) per encertar amb les flors que li portaria a la seva tornada!!!
Aixxx... que mal pensats tots i totes....
Ai, és que les criatures ho descobreixen tot i no es callen res...I com que la mare viu a la lluna!
Quin pare més poc professional, no informar-se de la ruta que fa l'autobus! Si s'ha de fer, almenys fem-ho bé!
Ui ui ui... s'atansa tempesta!
Si es que s'han de tenir els itineraris de la canalla controlats... La que li espera al arribar a casa (i més si no porta les flors) ;-)
aquesta canalla té una vista...
Publica un comentari a l'entrada