Que et veig a venir

Mira, potser en el futur els autoretrats seran molt habituals, no et trec la raó i també potser serà veritat de que serà una cosa quasi instantània, que podràs mostrar a tothom al moment i et podran comentar o dir si els agrada què veuen.

Malgrat tot, tant ara com en el futur vull que posis l’altre mà sobre la meva espatlla al mateix temps que deixis córrer l’aire entre nosaltres, que amb aquesta mirada tant perduda no tardaràs en moure fitxa, per no dir altre cosa. O sigui que si vols autoretrat, distància raonable, mans quietes i enlaire.

Aportació a relats conjunts del mes de Febrer.