Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley

Amb tant d’orgull com s’omplen la boca amb els quatre “vivas” seguits, trobo que a hores d’ara no se’n pot donar ni un per bo, si és que alguna vegada ho han estat.

Espanya no “viva” ni deixa viure a un petit país que solet pot fer moltes coses, coses que ja fa, o si no mireu on realment hi ha investigació, seny i ganes, tot i les retallades. Ens fan conviure en una democràcia en la que no tenim dret a decidir, només tenim dret a pagar i callar.

El Rei, més aviat és el rei del mambo, ven la marca espanya matant elefants i ossos amb els diners dels contribuents, amb els mateixos  ve a posar-se pròtesis sense pagar un duro, mentre el govern deixa de posar-les a qui no les pot pagar. No en té prou, que fins i tot fa posar unes metes noves a la seva Corina, que paguem entre tots i ni les hem vist. Les paraules, ho sento, són molt agraïdes d’escoltar, però senyor rei, no valen per tot.

Ordre, quin ordre?, si sembla que tinguem un galliner en conte d’un parlament, la única cosa que han posat en ordre son tots els milions que ens han estafat, posant-los on ningú els veurà mai més i tothom sap on són. S’entretenen en posar noms patètics al Català aragonès, no sigui que s´escampi  massa la nostre llengua.

La llei que imputa i des imputa a persones de la noblesa, perquè davant la llei es veu que tots hem de ser iguals, encara que no ho acabo d’entendre del tot. Hi han tants de casos oberts de frau, que si només tornessin la meitat del que s’han fet seu podríem tornar a obrir hospitals,  escoles i un munt de coses més per poder viure amb dignitat.

O sigui que: Posem en ordre la llei i separem-nos d’Espanya i el Rei.