No tens pèrdua

Lluny de fer servir les noves  tècniques de whatsapp per enviar massivament  emoticones de tot tipus, fins a rebre algun somriure que doni peu a conversa virtual, sóc dels que prefereixen lluitar a primera línia, en algun bar de moda, on cada vegada és troben més ànimes solitàries, pendents de la seva extensió tecnològica alimentada de consum de dades.

Va costar que m’acceptessis la primera copa, de fet  era aviat i em vaig posar el llistó molt alt, semblava impossible que no estesis esperant a ningú. Les copes varen anar caient al ritme de la conversa cada vegada més interessant, tocant tots els temes i demostrant que eres una persona que valia la pena de conèixer més a fons, o fins el fons si es donava el cas.

Les hores es varen fer curtes, eren les cinc de la matinada i em vares convidar a casa teva, però no la primera nit. Vine demà a les dues a dinar, alguna cosa prepararé, de fet les postres ja les tinc pensades, em vares dir.

Vaig estar impacient el que quedava de nit, amb l’adreça a la butxaca i una ampolla de vi em vaig presentar a l’adreça. Quina presa de pèl, em vares dir que no tenia pèrdua, segon pis primera porta, quins collons en aquesta comunitat deuen estar tots igual de penjats. Però jo no desisteixo, agafo seient al primer graó, destapo l’ampolla de vi.....i tard o d’hora sortirà, encara que sigui a l’hora de les postres.

Una aportació a Relats Conjunts