Em va preguntar que si tenia una
sensació estranya a la panxa i notava que tenia alta la temperatura, com
reaccionaria jo, ara que havia acabat la carrera de metge.
Al moment vaig posar-la en
posició horitzontal, traient tot el que l’oprimia, fent un reconeixement visual
i tàctil. Tot seguit l’hi vaig posar el termòmetre. Efectivament la temperatura
era molt alta, és va vessar el termòmetre en poca estona.
16 comentaris:
A veure, a veure, però quina mena de termòmetre era aquest? ;)
Ui, ui, ui...
Enteniment! Aquests vessaments poden ser perillosos..
No hi ha res millor, que una bona suada, per curar-ho tot. Aquest metge promet.
Si hagués sigut electrònic...
No estaríem parlant de mercuri, oi?
Un cas molt suat per començar a practicar! haha
Això si que és un diagnòstic ràpid, encara que em sembla a mi que el termòmetre estava defectuós, no són necessaris, ALMENYS, uns minuts per fer una bona lectura??
mmm...crec que tinc febre, algun metge a la sala?? ;)
Aferradetes!
Molt professional: reconeixement visual, tàctil, temperatura, la tensió pujaria però després baixaria, polsacions accelerades que després disminuirïen....molt bé! Jo també vull jugar als metges!
Uisssss... que importants són les pràctiques en una carrera!
Per prendre bé la temperatura no cal ser metge...
Ara entenc perquè vas estudiar per metge...
Molt professional!
Haha!! M'ha fet gràcia el comentari de la Carme :-))
Este médico promete...
Ep ep, que els termòmetres de mercuri ja no es poden fabricar!
Publica un comentari a l'entrada