Haver
estat ensinistrador de lleons m’ha permès portar-los a ratlla i gairebé
ensenyar-los a mossegar l’amo quan decideixi venir a veure perquè no se’m
cruspeixen. Però començo a tenir por de no poder-los controlar, fins ahir hi havia
paritat, però ara ha començat a introduir un animal cada dia i masses lleones
en un espai tant petit pot ser perillós fins i tot per mi, reconegut ensinistrador
de lleons.....però ai les lleones, quina por, les lleones.
11 comentaris:
Em pensava que tu n'erets l'amo...Veus, el no respectar la paritat pot portar molts problemes i és clar amb un espècimen com tu , les lleones se't rifaran, vigila, he, he!!!
Bon vespre, Joan.
Les lleones ja saben què volen... això de tenir amo...
(Com sempre, poc i bo!)
Les lleones impartiran justícia.
pobretes lleones, elles tan manses, que el que volen son cadellets :)
Compte amb les lleones que tenen molta mala llet. Els mascles són massa dropos!
Pobre domador!!! Cada cop li posen més difícil!
ai ai
Ja tens raó, ja ;D
Un treball molt difícil, cuidat dáquets animalots.
un relat molt teu.....jejejeje molt bo
sempre fas pensar quan escrius... el poder interpretar els teus posts es el més interessant. Gràcies.
El control és avorrit. La vida necessita lleones (vull dir, emocions)! ;)
Publica un comentari a l'entrada