És
una mal educada, sense respecte per els teus sentiments, tot i suposadament
adonar-se’n de que està fent mal, et recorda allò que vas viure i que no podràs
repetir, allò que quan hi eres no t’adonaves, de la felicitat que t’aportava.
Ara te’n adones que sí, que allò va ser èpic.
I
ho dic amb convenciment, potser a altre gent no els importa o ni hi pensen però
jo aquest estiu he portat i recollit al meu adolescent en diverses FM, festes
majors d’abans. El sentiment del que vaig viure em dona l’impuls irrefrenable
de baixar del cotxe i quedar-me. Fer unes cerveses, xerrar amb la gent, saltar
i fer el dropo fins l’alba. Però el cos et diu que no, allò ja no toca,
ara els hi toca a ells, tu tens que
agafar el cotxe i anar cap a casa, allà no hi gaudiries el que et sembla. El
que va passar no es pot repetir.
Ara
estem escrivint altres pàgines de la nostre història, que un altre dia faran
ells i que ara no poden, no els toca.
La
meva tasca és fer-los veure que el que estan fent ara, ho han d’esprémer al màxim,
perquè no durarà sempre.
Però
vindran altres coses...............
7 comentaris:
Quanta raó que tens! Jo també he passat per aquesta fase i he sentit això que expliques. Amb lo fiestera que jo era!!! Encara aquest estiu vaig caure per casualitat en un concert dels Txarango i les cames se me n'anaven soles a brincar per allà. Però els qui venien amb mi no m'acompanyaven i llavors em vaig tallar i vaig pensar que potser ja no em tocava...En fi, la veritat que no em puc queixar i puc dir allò de "que me quiten lo bailao!
A la Festa Major de Sants van actuar, entre altres, el conjunt del País Valencià, "el Diluvi".
Era impossible tenir les cames quietes escoltant el ritme de la banda alacantina.
Quan me'n vaig adonar que devíem ser els més ganàpies del públic... vaig seguir gaudint. Quan va acabar el concert, molt tard, vem anar cap a casa mentre els joves es quedaven unes quantes hores als carrers. És natural.
Jo que tinc tendència a algunes nostàlgies, he de dir que aquesta no és de les meves. Encara que algunes festes majors havia viscut i gaudit, per descomptat.
Ves per on aquesta no la tinc...
Altres coses i altres camins!
I tant que venen altres coses.
Aquest estiu he anat a algun concert de fm, i m'ho he passat pipa. I veia la gent jove i m'emocionava. Ho vaig viure, i ara és diferent, al meu ritme, a la meva manera.
Anar creixent i la nostàlgia que sigui bona, sense llast perquè ara és diferent. Ara també estaà bé.
Tens raó Joan, ara hi ha coses que ja no toquen perquè el cos et diu que no...Però a mi m'agrada recordar els dies feliços, perquè em fan sentir bé!
De totes maneres , Joan, tot allò que vam viure de jovenets, ens acompanyarà sempre!!!
Bon vespre.
cada moment té el seu moment, cada temps la seva cosa i la nostàlgia és cert que és agosarada i fins i tot molesta una micona va bé,massa ja no cal .....jo em sento ben jove però és evident que ja coses que no em venen de gust fer ...ja ho he viscut i vull viure altres coses
Publica un comentari a l'entrada