La primavera arriba inevitablement cada any, tot són flors,
brots verds i unes ganes immenses d’obrir l’armari d’estiu i sortir al carrer.
No vaig dubtar ni un moment quan vaig rebre el missatge en
dir que si, sense pensar en que fos a mitja setmana, que demà treballava i en
les conseqüències que podia portar tot plegat. Total era la primera sortida de
primavera, amb amics, amigues i moltes cares noves, que feia impensable que de
la meva boca sortís una negació.
Tot el dia amb ganes de plegar, quin maleit dimarts de
problemes, prop de cent trucades i cap de bona, bronques del director per
feines que han sortit avui i havien d’estar per ahir. Quin món de bojos, de
vegades penso que ho estem fent tot malament i que quan ens adonem del error ja
serà massa tard per arreglar-ho.
Ha arribat l’hora, anem a aprofitar la nit al màxim i
demà ja veurem com sortim del tema, no
diuen sempre que s’ha de viure al moment? Doncs fem-ho.
Això és el que pensava ahir, segurament vaig fer-ho, però
no en tinc la sensació donat que no recordo res del que va passar en aquell coi
de festa. De que serveix passar-ho bé si no ho pots recordar?
Ara toca viure el moment, no sé com afrontar-ho, doncs m’he
despertat a la feina, sense roba i amb una sola fulla de parra tapant les parts
toves. No sé que dir, i encara que ho recordés, no trobaria paraules per
dir-ho.
Participació a la última crida del Vullescriure.cat.
10 comentaris:
De vegades, val més no recordar! :)
Hauràs de buscar testimonis de la festa per a que t'expliquin els detalls.
Algo es algo, val més la fulla de parra que no res
Estic dacord amb el teu protagonista... de què serveix passar-ho bé si no ho pots recordar? Millor mesurar-se una mica... ni que sigui per evitar aquestes amnèsies empipadores.
Això de la fulla de parra ja és ben estrany... d'on la deu haver treta? Així a qualsevol lloc no n'hi ha, eh? I a la feina... uff! Quin mal rotllo!
Ha, ha, ha...
Dubto que s'ho passés bé si no ho pot recordar...La memòria és selectiva i esborra els mals moments, però els bons, sempre hi són!
Bon vespre, Joan.
Potser si trobes la roba sabràs una mica més de la nit. El que més cabreja és que en anar creuant-te amb altres participants de la festes et facin rialletes, o et llancin frases com: "Vaja nit!", "No t'imaginava amb aquesta marxa", tots et donen a entendre que vas a fer tot el ridícul que es pot fer però ningú et aclareix què va passar.
La millor conclusió és a dir, bo fins la propera.
A la colla n'hi ha un que li passa tot sovint coses d'aquestes, però com és el "jefe" suposo que no li calen massa explicacions.
Quan t'excedeixis es el que sol passar. I és ben empipador, sobretot si no recordes res!
doncs segur que apareixes ben retratat al l'instagram o a un wahsup o a alguna collonada d'aquestes i aleshores tota l'oficina ho celebrarà .....
L'efecte rebot després d'un dia tan dolent va ser una festa d'aquelles memorables... memorable ho devia ser... encara que el prota no recordi res.
Publica un comentari a l'entrada