-Quan em cobraràs per set
ous i mig
-Calcula tu mateix,
vailet, demostra que vas a escola.
-Coi, a quan els vens? T’ho
dic al moment.
-Doncs això: quan valdran
set ous i mig, si els venc a un euro i mig, cada ou i mig?
- Saps què? Posa’m en un
només, no tinc gaire gana.
-Molt bé noi, doncs serà
un euro i mig
-Au tingui, mestressa.
-Apa noi, torna quan
vulguis.
No sé pas on anirem a
parar amb aquest jovent, tanta calculadora els ha xuclat el cervell.
Aportació a Relats Conjunts del mes de febrer.
15 comentaris:
Molt gran la vella. Li acaba de cobrar un 50% més car l'ou! Ah, que això no era un enigma de can McAbeu?
Com gaire bé sempre, les velles en saben més :)
Això és el que se'n diu el "compte de la vella"?
Una mic abusa-nanos, la vella aquesta... clar que el vailet demanant set ous i mig, ja no començava gaire bé...
Aquests trenquen els ous pel mig i a sobre no dan cap truita!
Hauria de practicar més els enigmes mentals i no l'enredarien tan fàcilment. ;-D
Quan hi ha gana, fallen les matemàtiques...
Bona nit, Joan.
El nano no en sabrà gaire de matemàtiques, però la vella n'abusa una mica.
Un relat breu i ben trobat, Joan!
Ja sembles el Mc
:DD
Si una gallina i mitja posa un ou i mig en un dia i mig, quants ous posarien set gallines en sis dies?
Aquest vailet no deu progressar de forma adequada a l'escola. Li queda molt per aprendre.
Jo, les matemàtiques les puc entendre, però el del mig ou em costa treball. El mitjà es compte abans de fregir-lo o després, Si és després com es trosseja, val el mateix el blanc que el groc. Ja veieu que això del mig ou m'atabala.
Uff, més val que posi el preu a una pissarreta.
quina iaia més llesta!
Rodó aquest c+alcul mental.
Ja ho dic jo, si t'has d'equivocar sense voler, com a mínim que hi guanyi la casa! ja ja ja!
Publica un comentari a l'entrada