Naixem, creixem, ens reproduïm
i morim. Això és fins ara molt evident i no sol fallar, apart de l’opció de
reproduir-se, que de passada puc dir que no és cap mala opció.
El fet de la reproducció
et fa veure des d’una altre punt de vista el naixement i més que tot el creixement.
Sense anar més lluny l’altre dia vaig adonar-me que el meu fill menjava tants o
més calçots que jo mateix, aleshores dius, que collons creixement.....això és
que jo m’he fotut gran.
11 comentaris:
És llei de vida que els fills acabin superant els pares, tard o d'hora en nano o la nana et guanyen a alguna cosa, i llavors t'adones que ell o ella passen a ser els protagonistes, i que a tu et toca fer 'un pas al costat'. El que no havia sentit mai, però és que el moment fatídic arribés en una calçotada, però cadascú valora els seus propis mèrits!
I a una velocitat.... impensable!
Cal gaudir de cada instant.
I segurament també els va pair abans que tu.
Els fills van de pujada i els pares de baixada.
Busca-li una altra explicació:Els calçots devien ser molt bons!! haha
I em pregunto: a quina edat deixem de madurar i a quina ens anem fent grans? Per què fem servir paraules diferents per dir el mateix?
Sempre arriba un moment que ho veiem clar... ells van de pujada i nosaltres de baixada, en algun punt d'aquests recorreguts, ells ens comencen a superar i ja és per sempre.
Acabes de plasmar el cicle de la vida, menys reproduir-se, tothom ha de passar pel mateix sedàs...Els que teniu descendència, suposo que aneu comprovant que , amb el temps ells van endavant i vosaltres enrere, però també és llei de vida...
Compte amb els calçots, que són de mal pair i quan ja es té una certa edat, he,he!
Bona nit, Joan.
home o potser estaves tip i el fill tenia més gana ....tot té el seu temps i el seu moment
Imagina el meu que ja porta més de 15 anys que és molt més alt que jo. de cada dia em sento més i més petita. ;)
Nanit, jove!
El Xexu m’ha robat el comentari
Mola que una calçotada t'inspiri així i et faci reflexionar.
Publica un comentari a l'entrada