dimecres, 17 de febrer del 2016

El càsting


-Que fan allà, que tots van a empentes per agenollar-se davant del foraster?
-Fa un càsting diu.
-Càsting de que?
-Es veu que vol gent per anar a treballar a una mina que té lluny del poble, per un parell de mesos. Diuen que paga molt bé, però jo sóc massa vell per anar-hi.
-I n’agafarà molts?
-Es veu que si, que tot el que  veu bé l’agafa. Tu què, t’hi animes o no? 
-No jo passo, veient tants que marxen, tantes dones que quedaran soles....em quedo aquí, que de feina a treballar a la mina en tindré de sobres

La meva aportació a Relats Conjunts del mes de febrer

15 comentaris:

Anònim ha dit...

En el quadre no es veu cap dona, però veig que tu mai t'oblides d'elles :P

McAbeu ha dit...

Guanyar el càsting té uns al·licients, no guanyar-lo en té d'altres. :-DD

Sergi ha dit...

Em sembla que els escollits no han pensat en les mines del poble que quedaran abandonades...

jomateixa ha dit...

Pobres, es pensen que tenen les dones ben guardades a casa...

rits ha dit...

Se li gira feina! Aviam si les cuida millor que els que marxen, que ni les deixen sortir.

Carme Rosanas ha dit...

Visió de futur...

M. Roser ha dit...

Està bé les resposta, no és bo que les dones es quedin soles...
Bon vespre, Joan.

Glo.Bos.blog ha dit...

Quina feinada! Un no parar, si les vol totes les dones ben ateses.

kira permanyer ha dit...

ains aquest pensament tan teu...jajajaja bona entrada.

Elfreelang ha dit...

quina imaginació.....un casting? ai molt bon relat i original

Gemma Sara ha dit...

Però que es reparteixi democràticament per a totes, sense càstings...!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Aviat preferiria anar a la mina, quan vegi tota la feina que haurà de realitzar.

Rafel ha dit...

Ja me l'imagino acomiadant-los amb el "Soy minero"

montse ha dit...

ho tens fotut, treballant tota la setmana sense descans.

sa lluna ha dit...

I et sembla que complirà amb totes, jornada completa, sense descans ni per a menjar ni per a dormir??
Un relat ben teu. ;)

Aferradetes, Joan!