Sabem que allò de, mentre
jo vagi bé als altres que els donin, és cada cop més habitual, perquè dir-li
normal no seria la paraula.
Em trobo amb gent que fa
un ús de les noves eines virtuals de les que disposem ara d’una manera poc
seriosa. Tots fem servir el whatsapp per la nostre vida diària i com no per la feina,
doncs et permet dir coses sense haver de molestar amb trucades que no saps si
seran o no oportunes. Però cada cop més
em trobo amb gent que et bombardeja quan et necessita però que no respon mai
quan tu el busques.
No és que reclami una
immediatesa, que tampoc és bo, però que hagin passat hores sense haver
contestat i que quan tens un missatge d’aquesta persona sigui per demanar-te un
altre cosa ignorant el que un li ha demanat, ho trobo d’una falta de respecte
considerable.
Bloquejar és una solució,
ignorar també, trucar i dir-li el nom del porc seria lo seu....Però què és el
que feu/ faríeu si us hi trobeu? I tots
sabem, que hi ha persones que parlar-hi tampoc serveix de massa.
15 comentaris:
Mi trobo sovint.
En el meu cas, si és per feina, a callar.
Sí és personal, que ha passat, fora!
Amb quina gent més desagradable et relaciones, amb mi tothom es porta meravellosament :D
Si no et respon als missatges el truques. Si et demana una cosa abans de fer-te cas del què li havies dit per suposat que no li respons fins que no et respon ell primer.
Hi ha només maneres diferents de fer servir les eines, o de prestar-hi atenció. Cosa que és el mateix que dir maneres diferents de persones. Hi ha qui només es recorda que té whatsapp quan necessita alguna cosa, i llavors t'ho demana. Però si no poden passar hores sense mirar-lo. Estar sempre pendent no és bo. Passar de tot, tampoc és bo. Fer-ho expressament per demostrar que a mi ningú em posa pressa, encara és pitjor. Difícil solució, però és un problema que sempre et trobaràs. Passava també amb els mails, i segur que amb altres eines també. Va a persones, i algunes estan pendents i altres no. El problema és sempre quan han d'interactuar una d'un tipus i una altra de l'altre.
Sí, tens molta raó. Et donen ganes de bloquejar aquelles persones que tot el dia estan enviant fotos i ruqueries i després no es dignen a respondre quan els necessites, però d'això sempre n'hi haurà.
De vegades no puc estar tant pel mòbil, i si la meva filla vol que el miri JA perquè m'ha enviat un missatge important, em truca i després penja. Així jo miro què ha passat i veig que m'ha enviat algun whatapp. Els adolescents són els nostres mestres en les noves tecnologies, i en la mala educació. Enlloc de que ells aprenguin els bons costums, nosaltres estem retrocedint a l'adolescència?
Actualment es fa un ús excessiu del wadsapp. S'envien massa acudits, mems, etc, com passava amb el correu electrònic en els seus inicis. Molts videos no els obro mai.
1 perquè no hi puc destinar tant de temps.
2 perquè no tinc prou memòria al meu mòbil.
Esperem que aviat passi aquesta moda d'enviaments massius de bajanades. Aleshores fructificarà l'eina de comunicació.
Intento pagar amb la mateixa moneda. A més no sé per què però quan aquest tipus de persones demanen alguna cosa acostuma a ser amb presses. Això si, quan ets tu qui demanes, ja ets pots posar comode ...
No deixa de ser desagradable, és cert ! Què menys que contestar , quan algú et reclama !!.
Totes aquestes tecnologies, però,ens fan una mica esclaus de la pantalleta, crec jo, sempre enganxats a ella ! .... amb lo maco que era escriure una carta i esperar resposta , deixant passar els dies que trigava en anar i tornar la missiva....ai!! hehehehe.
Bona jornada !!
Jo a vegades no trobo el moment de contestar, i més de tenir una conversa a continuació. Per això puc trigar una mica. Però igual com amb els mails, trobo de mal gust trigar massa a contestar.
El Whatsapp és una eina molt útil per perdre amics. Jo les converses individuals encara però les de grup no les trago gaire.
D'altra banda, des que tinc el nen, molts cops costa trobar una estona per contestar els missatges (especialment si requereixen uns minuts) i de vegades se me'n va completament del cap que tenia una conversa pendent.
Hi ha gent egoista virtualment i personslment, això està clar... Però voldria fer unes precisions.
La immediatesa en rebre els missatges i obrir-los al moment encara que no tinguem temps de contestar, ajuda als despistes i als oblits. La gran quantitat que en rebem tots, ajuda al descobtrol i desorganització. Hi ha gent que tenen barra, però també hi ha molt despistat i desorganitzat i impulsiu, que va a la seva.
Crec que jo insistiria en la meva demanda anterior, abans de satisfer la seva posterior... Anem per ordre... A veure. Jo t'havia demanat tal cosa i no he rebut la teva resposta... Amb segons qui és difícil de fer. Jo potser no podria fer-ho amb tothom.
Quan veig tots aquests problemes amb les noves tecnologies, penso que jo me n'estalvio molts...
Suposo que es tracta de agafar-so amb bon humor!!!
Bon vespre, Joan.
Tenim ritmes diferents, jo tinc una amiga amb qui ja sé que m'he d'esperar, i ens ho hem parlat i tot! Potser és això, parlar-s'ho perquè no hi hagi mals rotllos...
És veritat que hi ha persones que en ocasions són inpresentables o moments en què un enviaria a algú a dida. Jo li diria el que penses ben dit, de manera respectuosa però li dius, s'ha de saber dir el que un pensa sobre la reacció d'un altre en un moment donat, ser sincer per a mi apropa. A més sovint fem un favor a l'altre comunicant-t'ho.
Salutacions Joan!
Fa temps que penso que el was és una eina de destrucció massiva. Per a trobades, coses tribals, per comunicar-se afectuosament, va bé. Però per a treballar, per a comprometre's en coses, quedar de manera sèria, parlar coses de les entitats..... el detesto. I continuo fent servir el mail, cosa gairebé oblidada. Perquè si, genera tanta immediatesa i superficialitat, que les coses es passen molt més.
Publica un comentari a l'entrada