-Que fan allà, que tots
van a empentes per agenollar-se davant del foraster?
-Fa un càsting diu.
-Càsting de que?
-Càsting de que?
-Es veu que vol gent per
anar a treballar a una mina que té lluny del poble, per un parell de mesos.
Diuen que paga molt bé, però jo sóc massa vell per anar-hi.
-I n’agafarà molts?
-Es veu que si, que tot el
que veu bé l’agafa. Tu què, t’hi animes
o no?
-No jo passo, veient tants
que marxen, tantes dones que quedaran soles....em quedo aquí, que de feina a
treballar a la mina en tindré de sobres
La meva aportació a Relats Conjunts del mes de febrer
15 comentaris:
En el quadre no es veu cap dona, però veig que tu mai t'oblides d'elles :P
Guanyar el càsting té uns al·licients, no guanyar-lo en té d'altres. :-DD
Em sembla que els escollits no han pensat en les mines del poble que quedaran abandonades...
Pobres, es pensen que tenen les dones ben guardades a casa...
Se li gira feina! Aviam si les cuida millor que els que marxen, que ni les deixen sortir.
Visió de futur...
Està bé les resposta, no és bo que les dones es quedin soles...
Bon vespre, Joan.
Quina feinada! Un no parar, si les vol totes les dones ben ateses.
ains aquest pensament tan teu...jajajaja bona entrada.
quina imaginació.....un casting? ai molt bon relat i original
Però que es reparteixi democràticament per a totes, sense càstings...!
Aviat preferiria anar a la mina, quan vegi tota la feina que haurà de realitzar.
Ja me l'imagino acomiadant-los amb el "Soy minero"
ho tens fotut, treballant tota la setmana sense descans.
I et sembla que complirà amb totes, jornada completa, sense descans ni per a menjar ni per a dormir??
Un relat ben teu. ;)
Aferradetes, Joan!
Publica un comentari a l'entrada