A partir d’aquí, tot tindrà
una taxa, qualsevol cosa que ens passi pel cap no estarà lliure de taxa, des de la
primera llet, el primer preservatiu, el primer cotxe, el primer regal, l’anell
de compromís, la nit de noces, hipoteca, fills, nets, geriàtric i la creu que
ens posaran si hem aconseguit ajuntar els diners per comprar-la, quan deixem
aquesta vida. Després si deixem patrimoni, qui vingui al darrera haurà de pagar
per fer-s’ho seu, és igual que tota la vida haguem pagat la taxa, no n’hi ha
prou, s’ha de pagar més. En l’època feudal, almenys només passaven a cobrar
després de la collita.
Si tenim en compte que tot
això que paguem és perquè ens robin cada dia a cara descoberta, només se’m acut
que mai sortirem del forat, mentre permetem que això segueixi així, (fin de la
cita)
La vida és molt maca, tothom
pot ser feliç i ho mereix, però no serà possible mentre siguem governats per
corruptes sense escrúpols.
Ni aquest apunt no ha quedat
lliure de taxes, ordinador, llum, cadira.....tot taxat.
15 comentaris:
La part important és la que dius que tot el que paguem només serveix perquè ens robin a la cara, perquè n'obtenim molt poca recompensa. Cada cop ens cobren més coses, però no milloren les prestacions. On van tots aquests diners? A reconquerir Gibraltar, és clar. Tot això només pot acabar amb un pet com una aglà, tots ho sabem.
El post en porta a pensar en els que es denominen anticapitalistes xo q en el fons están tan dins del sistema. Se la gairebe impossible escapar d'aquest sistema, xo a sobre hi ha aquí es prensa que crean monedes alternatives com el ecosol ja s'esta canviant. I jo pensó que es bien difícil, x no dir impossible
Viure és car i morir un privilegi, entremig paga, paga i paga...
No sé on és la solució, de fet no sé si en té de solució tot plegat.
Bon vespre gent!
El principal problema és que cobrem sous molt justets, que la bruixa del fmi vol rebaixar encara més, però paguem a preus gaire bé europeus.
I aquí seguim, sense fer la revolució.
he arribat a la conclusió que només es pot solucionar d'una manera:
Revolució ¡¡¡
"ser lliure sempre ha tingut un preu,
comencem a pagar pel fet de néixer".
M'has fet pensar en aquests versos meus...
Si viure és car, també ho és morir, que no hi ha dret amb el negoci que fan alguns, aprofitant-se dels que se'n van a l'altre barri...
Potser la solució seria tornar a les cavernes!!!
M.Roser, potser no vas tant equivocada. Al pas que anem, potser ben aviat molts hi hauran de viure a les cavernes...
I el pitjor és que ja ho assumim com invitable, fins i tot que hi hagi nens i nenes que no poden ni menjar.
Cada dia que passa, la situació és més agreujant; cal que el poble brami perquè ja n'hi ha prou de tant expoli, i que ens robin a la cara.
Cada dia que passa, fem tard!!!
S'ha perdut el sentit de les paraules taxes i impostos. Imports que es pagàven per què, d'una manera o una altra, revertien per al bé comú de tots,...però això ja no suceeix.
Ara mateix pago gustosament la meva taxa per seure'm aqui al davant, i llegir-te...almenys mentre pugui continuar pagant-la
morir-se encara ho és més de car....saps el preu d'enterrament normalet....és per arruïnar a qualsevol de moment prefereixo seguir viva que es car però no tant
Viure es molt car perque no més per llegirte ja estic pagan.
Una forta abraçada plena de sol
Vols dir que aquest blog és de pagament?
El que m'estranya és que encara fem coses més o menys gratis, com bloguejar, suposo que els surt a compte, d'una manera o altra...
Pagar, sempre s'ha hagut de pagar, el que fot és pagar cada cop més, cobrar cada cop menys i que et robin a la cara, com dius tu, realment, o som molt mansos o no sabem com capgirar les coses (o les dues coses).
Els teus pensaments són gratis, a més de ser molt interessants ... i no és poc!
Solució: que no voti ningú ... crec.
Aferradetes i un somriure!
Publica un comentari a l'entrada