Ser famós comporta fer alguna
contribució a causes benefiques, per tal de que la gent et vegi com a persona
normal entre els altres.
De bon grat vaig acceptar
aquell concurs fotogràfic, en que els participants pagaven una quantitat per
fer-me fotos, mentre jo anava fent aparicions espontànies al balcó del hotel.
El premi per qui guanyava, amb la millor foto, era el fet de poder passar vint
i quatre hores amb mi per conèixer més a fons la meva persona, tant de dia com
de nit.
Estic content de veure que tan
sols les noies són les que fan fotos, per sort el paio de les bermudes sembla
que no té ganes d’optar a premi i no fa intenció ni de treure l’eina.
La meva proposta de relats conjunts de ca la Carme
14 comentaris:
Jo no me'n refiaria, potser només està pensant quin és el millor enquadrament abans de treure l'eina.
Ai ai ai ai, ai ai. Vigila nano, vigila!
Posats a demanar, potser que guanyi la noia de blau, no?
El de les bermudes no, però el noi que té davant ha dit que no es perd una nit amb tu ni de conya!!
Vigila!! ;)
Bessets!
Quin perill oferir-se com a premi!
He, he, he, molt divertit, Joan, no te' n refiis gaire... I vigila qui t'arriba amb el premi.
No m'estranya, et deu haver vist sortir al balcó i es fa el despistat el paio! A veure si hi ha sort i es concedeixen un primer, segon, tercer, menció honorífica... haha
No hi ha perill, se li han acabat les piles de la càmera.
No si val participar en causes benèfiques, quant n'ets el principal beneficiari, he, he!!! I suposo que el president del jurat seràs tu...
Ets un perill... de dia i de nit !
Ostres, que malament que m'ha caigut aquest famoset! Però ja és això, oi, una mica de rabieta. Espero que guanyi l'home de les bermudes! Ara que, si el famós és el jurat també...
ja es veu que no té àvia!
Hahaha, i una agradable nit parlant del diví i de l'humà? A aquest de les bermudes li veig la conversa fluïda....
Ui, ui, vigila el de les bermudes que va amb una webcam...
Publica un comentari a l'entrada