diumenge, 30 de novembre del 2008

A que jugem ?


Ens anem acostant a les temudes i esperades, depenent de la persona , festes de Nadal . A nosaltres que ens agrada fer els deures aviat i anem mirant coses que podem aconsellar als nens per fer la carta als tres reis , ens trobem que es molt difícil de trobar coses que no tinguin relació amb la violència sobretot en el cas dels nens .
La societat es queixa de la violència existent i crec que aquesta no es la manera més adient de conduir els nens cap on volem . Molta part de les joguines tant si son físiques com si son virtuals , tenen a veure amb guerres ,operacions d’alt risc , cotxes a velocitat vertiginosa , sorolls estridents i tots amb molta competitivitat que demana sempre un guanyador absolut . I en el sector nenes , les nines tenen unes mesures fisiques que dubto molt que alguna de les seves usuàries pugui algun dia aconseguir , apart de la gran quantitat de complements que els ensenya que es pot tenir de tot .


On es l’esperit de jugar ? , fer una criatura didàctica que faci corre la imaginació per tal d’incentivar el seu petit cervell a ser creatiu . Els hi estem donant tot fet i crec que no es bo .
El gran problema bé quant al col·legi tothom té el mateix i tu entres en l’ indecís de, que faig ?. Compro per que tingui el que vol ? o l’hi dono el disgust de no tenir el que tenen els altres , tot i que potser un dia li pot ser mes pràctic . Es molt difícil de fer i decidir , amb l’afegit de la que crec que es una publicitat enganyosa la que es fa per televisió , doncs aquets anuncis haurien d’estar regulats per a el públic infantil , ja que en ells la il·lusió els hi amaga la realitat .

QUINA IL·LUSIÓ QUE ENS FAN LES SEVES CARES DE FELICITAT TOT I SABER QUE EL QUE FEM NO ES DEL TOT CORRECTE .

8 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Almenys, si som molts els que pensem així,...no m'agrada el nadal perquè s'han de fer regals forçosament.Però el que està clar es que quan s'ho passen millor jugant es quan juguem amb ells, independentment del joc .

Beth ha dit...

Hola, gracias por la visita a mi blog, desde ya soy seguidora del tuyo aunque veo que tendrè que aprender un nuevo idioma,o sea que tengo un nuevo reto aunado a los que ya tengo. Y gracias mil por las palabras y el aliento.

Saludos desde Mèxico!!

Mónica ha dit...

Gracias por visitar mi blog. Yo no entiendo el catalán pero no es inconveniente, seguro que me ayudas cuando no sepa algo.

Besitos

Els del PiT ha dit...

Les joguines canvien i ens hem d'anar adaptant. Fa un parell d'anys els reis van portar l'sklxtric, fa molta mandra muntar les pistes amb els genolls a terra. Quan ja ho tens tot a punt és l'hora de dinar i per quaranta voltes al circuit monòtones t'has fotut una pallissa que el teu cos (de 40 tacos) et demanarà ibuprofè a grans dosi...
Per mi no es pot comparar amb la PlaySt. mal que em pesi.

Ana ha dit...

Per començar res de joguines per nens o per nenes...que cadascú jugui amb el que li vingui de gust, ja sigui una nina o una pilota. Sempre se'ls pot comprar el que ells volen i un puzzle (o joguina didàctica equivalent), s'acabaran cansant de la seva joguina nova i potser decideixen agafar aquell puzzle que tenien en un racó...

Garbí24 ha dit...

Gracies , entre tots tinc una mica mes clar que fer .

Eli ha dit...

És una gaita això de les joguines... I és un super bombardeig crec que innecessari per aquestes èpoques.. Clar, que parlo jo, que no tinc babies, ni criatures al voltant.
De totes maneres, jo crec que als meus fills (si algun dia en tinc), els intentaria regalar joguines instrucctives, i de tant en tant algun ninot d'aquests sense cap funció! Només de capritxet, però la resta, no faria diferencia entre sexes, i intentaria que fossin joguines didactiques.
Clar, que això, és molt facil de dir, oi???

El veí de dalt ha dit...

GArbi,
necessito el teu correu eletrònic pel tema del blocaire invisible. Envai-me0l!