De
sobte no tens ganes de dir les coses, res val prou la pena com per ser explicat
i res et sembla prou interessant com per fer-ne un apunt. Escriure sense
convenciment no omple el que un necessita per seguir amb la inèrcia habitual d’abans.
Recordo
que en la meva plenitud en podia fotre dos al dia o quatre per setmana. Ara en
canvi amb un parell al mes, com a molt, em tinc per satisfet, i de moment no se´m
acut deixar de practicar.
Però
el temps no perdona, els dies passen i els apunts s’amunteguen a l’historial,
arribant als mil vuitanta nou, amb una mà de comentaris que fa goig de veure,
aportats per els més de dos cents seguidors que durant aquests deu anys han
anat passant per casa.
Ara
quedem pocs, que tinguem deu anys encara menys, però seguim i qui sap si trobo
que realment torna a valer la pena explicar coses.
Ens
anem veient per altres xarxes, ens saludem entre fotografies, donem likes,
comentem, ens piquem l’ull i això fa que la comunitat no s’hagi desfet, s’ha
dispersat. Qui més qui menys està en contacte amb aquest món exterior que m’ha
omplert els últims deu anys.
Moltes
gràcies a tots per aquests 10 anys de complicitat. Sense vosaltres no seria el
mateix i no hagués fet coses que han valgut molt la pena.
11 comentaris:
Sense tú, de cap manera, seria el mateix.
Prenc la meva, a la teva salut, però... recorda que en vull una de real!
Jo vinc, sigui 1 o 21 al mes.
Felicitats!!
Ens hem dispersat i en quedem pocs... però encara hi som.
Enhorabona pels 10 anys!!
deu anys!!!! enhorabona Joan i encara que sigui dues al mes ...fot-li !
M'agafo una birra i brindem per aquests 10 anys! Potser amb altres periodicitats i enxarxamentes (a mi també em passa) però hi som!
Enhorabona pels 10 anys!!! No deixarem de passar per aquí, sigui quan sigui que escriguis.
Dispersats i en dispersats, estem, però sempre és una alegria veure'ns.
Enhorabona per aquests deu anys de compartir, sobretot, escrits plens d'ironia...Jo també ja he fet la desena i tens raó, abans érem molts, ara som menys els que expliquem quatre coses del dia a dia i o fem de tant en tant, per no perdre el contacte, som pocs però bons!!!
Bon vespre, Joan.
Com passa el temps, sí... Però alguns anem aguantant! Per molts anys!
Moltes felicitats per aquest desè aniversari!
Mooooltes felicitats!!!!!!
I si, una gran veritat tot el que dius. Però persistim!
Som nosaltres qui t'ha de donar les gràcies per la constància i per ser-hi tant al llarg d'aquests anys. Ets dels que no falles, i potser ara tot costa més, pel que descrius et trobes en un estat similar al meu, però aquí continuem, encara que sigui menys, i que sigui poc, però de tant en tant sempre trobarem alguna cosa per dir, oi? Una abraçada companys, sigui per on sigui espero que ens seguirem llegint.
Deu anys!! En son molts. No sabem on serem d'aquí a 10 anys, ni quines xarxes de comunicació noves hi haurà.
I d'aquí a 20 o 30? Necessitarem mèdiums per comunicar-nos.
Publica un comentari a l'entrada