Quin món més hipòcrita en
el que vivim, jo aquí pintada com una mona per intentar atraure l’atenció. Aquest,
vestit de pallasso per poder tenir una excusa per marxar una estona de casa
seva. Partides de cartes inofensives en
les que s’hi juguem el sou. Les millors mudes que tenen, per dissimular que són
pobres com rates. No sé on anirem a
parar.
Tot és fals, fins i tot on
estem, diuen que és un local de senyoretes que fumen, i els únics que fumen són
ells. Només espero que no guanyi el pallasso,
perquè aquests tant concentrats, on els veieu, s’estan jugant qui puja a
visitar el meu quarto a cantar-me allò del ......remena nena.
Aportació a relats conjunts que fa els 100. Felicitats!!!!
15 comentaris:
A la que no fuma aviat se li acabarà el repòs.
Quan hagi de cantar el:
"No reposis ni un moment..."
Realment, res no és el que sembla... espero que no guanyi el pallasso... doncs... en solidaritat amb la noia...
I qui guanya la partida al final?
Potser guanya qui no fuma?
Encertat relat!
Com sempre, dona per a moltes especulacions...
el que s'ha de fer 1....ben trobat molt bona proposta joan!
És veritat, sovint les aparences enganyen...
Lo que és segur és que un guanyarà.
Bon relat, Joan!
Millor que trii ella ...., mal que mal !
O potser quedin empatats a las cartes ! hehehe
En general sembla que poca gent té simpatia als pallassos.
Algun està fent trampa, ja que malgrat el que diu està "conchabada" amb el pallasso
Quina feina més dura les de les "senyoretes que fumen"...
Bon relat, Joan!
Jo crec que guanyarà el pallasso.
Aquesta dona no canta el fumant espero...
La precarietat és total!
I tants caps tants barrets i en literatura també. Molt bo!
Publica un comentari a l'entrada