Ja em fa mandra, però avui em toca a mi de portar al ball
a la meva fiola que està en edat de sortir a relacionar-se i trobar un bon
mosso que la vulgui, i la faci feliç en aquestes èpoques que la vida ens tracta
tant durament.
Tanta dedicació a la casa pairal, que no m’ha deixat
temps per fer vida social i poder formar una família com totes les meves
germanes, m’he quedat per vestir sants i
per tots ja sóc la tieta.
Part de culpa és meva, sempre he volgut escollir el
millor, he provat varis festeigs però la meva exigència, i haver de portar-ho sempre tot tant d’amagat ,
ha acabat amb tota relació. Potser per això, tot i la mandra, quan haig d’acompanyar la Silvia sempre
m’arreglo al màxim que dóna el meu rústic armari.
La festa es prou animada, la Silvia veig que es fa molt
amb un jove a les últimes festes, es veu que es cauen bé, tinc enveja de la
seva joventut i faria el que fos per estar al seu costat, però ara això no toca
i el que haig de fer és controlar que el Ramón no es passi, doncs veig que les
seves mans cada cop estan molt a prop d’on l’esquena perd el nom.
A la mitja part quan tothom aprofita per anar als serveis,
o escapar-se entre els arbres cercant el petó furtiu, jo segueixo al Ramón per
intentar parlar amb ell i de quines intencions té.
Seria un altre història com he acabat dins el vestidor dels músics,
però tinc clares les intencions més properes del Ramón quan veig la meva cara
desencaixada de plaer, reflectida a l’espiell, i a ell movent-se a ritme compassat i frenètic darrere meu,
agafant-se a les meves natges.
Estic convençuda,
si la Silvia el ferma curt,
estarà en bones mans.
En resposta a la 89 crida de vullescriure.cat
9 comentaris:
S'ha de provar abans de comprar..
La mossa, si l'escull el xicot, ve amb garanties :)
MAREDEDÉUSINYOR!
"El senyor Ramon empaita les tietes..."
Em sembla que el millor que pot fer la tieta és lligar ella curt al tal Ramon i dir-li a la fillola que no li convé...
Ja no queden tietes com les d'abans...
Sempre es diu que les coses se sap com comencen però no com acaben, la tieta ha anat a demanar explicacions i li han donat, però que li han donat tot el que volia saber o comprovar.
Sempre és millor provar abans el "género", però penso que és millor fer-ho personalment. Qui sap si el que a la tieta li sembla immillorable mereixeria la mateixa opinió a la Sílvia, que
potser pot comparar.
És que, coi, sempre s'ha dit que gallina vella fa bon caldo! Ja tindrà temps, més endavant, de menjar amanida de brots amb formatge de cabra... :-))
Un relat molt divertit.
La padrina l'ha provat i veu en Lluis preparat. Però a la Silvia no li convé un xicot... tan llaminer.
Bona nit Joan.
Publica un comentari a l'entrada