Aquestes lleis de que no pots tenir molí propi i hagis d’anar al del
senyor feudal, per deixar-hi uns quants quilos, no m’agrada gens, però bé que
hem de fer la farina per poder menjar durant el fred hivern.
Aquest any la collita ha estat pobre, no hi ha
adob per les terres, les hem de deixar en guaret un any i això afebleix molt la
nostre pobre producció. Ells, els senyors que es fan dir, ens reclamen cada any
més de la nostre producció, jo no m’he pogut casar amb la Sisqueta per manca de
quartos, no podríem pas sobreviure amb tant poca cosa, i només faltaria que en
vinguessin de menuts per acabar d’agreujar la situació.
Viure sol, amb les terres mig parades i aquest
mal temps que fa, em deixa prou temps lliure com per anar cada dia a moldre amb
la Francisca, la molinera que el senyor feudal té controlant a tots, perquè
ningú marxi de la casa sense deixar una bona part, del que sens dubte trobarem
a faltar i ens farà passar gana.
El fet d’anar-hi sovint em dóna certes
facilitats, algun dia puc marxar sense deixar farina, la romana que fa servir,
té maneres d’amagar pes, i el que més m’agrada, és que sóc dels que puc dir allò d’arribar i
moldre.
Però aquest matí el senyor feudal m’ha tornat a
agafar per banda i, m’ha dit que n’estava fart de que cada dia fos allà a fer
torbar la Francisca, que ja sabia que a ella i jo ens agradava moldre, però
això de fer-ho cada dia s’havia d’acabar, literal-ment m’ha dit: O ho portes
tot d’una o hauràs de moldre a mà, sempre més.
Acostumat a la molinera, qualsevol torna a moldre
a mà, alguna m’hauria d’empescar per continuar amb el tema.
Almenys ara sé senyor feudal, perquè tanta és l’enemistat
que em té.
Participació a la 88 crida de Vullescriure.cat
9 comentaris:
carai amb els moliners i les molineres bon relat !
Molt encertat!
Moldre sol a mà... mai és el mateix!
Aquests feudals són uns pere-punyetes. Que se n'hi vagi ell a moldre sol!
Una molinera complaent no té comparació amb els treballs manuals.
Ja que passen penúries alimentàries, almenys que no els en facin passar d'altres tipus!
Ara s'entén tot, aquest senyor feudal és un aprofitat!
Moldre a mà no té cap gràcia. Segur que se n'empesquen alguna, estic segura que la molinera també tindrà alguna idea...
Amb els avenços que s'han anat donant en el temps això de moldre a mà ja no té sentit, és pesat i poc productiu ... cal muntar una revolució per acabar amb els feudals.
Ai, ai... aquestes molineres tenen molt bona mà.
Si estan contents, segur que entre els dos trobaran la manera de moldre cada dia sense que el senyor les faci els comptes. :)
Bon relat!
Aferradetes!
Publica un comentari a l'entrada