No dic que la culpa fos de
la teva simpatia, de la teva morenor o d’aquelles marques tant blanques a la
teva pell, que m’ofereixes en exclusivitat i devoció. O potser si que la culpa
es que vull comptar moltes hores al teu
costat, de nit i de dia.
Tot és bo, tot sembla
perfecte i amb un futur tant immensament incert, en l’últim moment pocs minuts abans de començar les vacances,
quan l’agost condemnava al juliol al passat, que ho he tingut clar.
I he marxat amb un sonor: bones vacances i feliç any nou.
12 comentaris:
Doncs ara em deixes amb el dubte. No sé si felicites el bon any que vindrà a continuació, o te'n despedeixes fins l'any que ve, perquè no convé veure-la més. Què m'estic perdent?
... i que et bombin?
Deu ser la calor, Xexu ... tornes anar-te'n de vacances?
Molt bon dia, Joan!
Aferradetes. :)
Pinta a separació, què ha passat amb les marques tan blanques??
Ostres... Si tot anava tan bé... Quina decisió més sorprenent, aquest noi... Deu estar enfadat?
Ep Joan! Que ens has deixat descolocats! El primer paràgraf sembla una declaració d'amor, però el final resulta una mic críptic.
Les marques blanques a la pell són molt addictives, però si ho tens clar ... molt bé, ho trobo molt bé!
A més el primer d'agost és una bon data per prendre decisions com aquesta, queda molt d'estiu, hi ha molta llum.
Bona tarda Joan.
Diuen que a l'estiues trenquen moltes relacions, però suposo que també se'n comencen de noves, que segurament no duren gaire...Ell volia ser lliure per poder seguir lligant morenors...
Bon vespre, Joan.
S'ha tornat poeta, no s'entén el que escriu.
La calor... ben segur, que tu... sempre parles, i escrius, clar!
noi no se pas si ho entès....la relació no anava bé ....són les vacances les que han finat?
Si no ha aprofitat les marques blanques és que necessita vacances...
Publica un comentari a l'entrada