No en volia saber rés del
que passava, no li agradaven les notícies que diàriament es repetien d’una
forma o altre, per no ser mai gaire canviants.
La conseqüència d’això, presumptament, ha estat que tot tallant un bol de macedònia
li ha vingut al cap la actual política
espanyola. Però ara la gran pregunta que es fa, és de què s’ha alimentat el seu
subconscient? si de la barreja de tants
colors o del fet de estar-ho tallant tot a trossets, tot i haver tret prèviament
qualsevol corc o podriment.
10 comentaris:
Probablement, després d'eliminar les capes més superficials de brutícia i immundícia, en desgranar bé la fruita ha vist que per dins estava tan o més podrida que per fora. Llavors la relació entre una cosa i l'altra és molt més senzilla de fer.
Avui estic empipada, apart de enfadada, sí, les dues coses...
M'agrada la fruita, segons quines barreges no.
L'inconscient, ho barreja tot també... La metàfora és clara per tots costats pels colors variats, pels trossets petits i per la neteja que s,ha fer de les parts podrides. L'inconscient és mig savi mig poeta...
Hi ha fruita d'aquesta macedònia que fa 40 anys que està podrida.
I la que no ho està s'acosta perillosament a la dolenta i també acabarà corcada.
Suposo que el subconscient el delata, està segur d'haver tret tots els corcs? que es multipliquen molt de pressa...
Bon vespre, Joan.
No podem salvar-ho tot, hi ha coses que no tenen remei. Hem d'aprendre de l'experiència i emancipar-nos i canviar de casa.
Hauríem de ser més intel·ligents i no deixar que la fruita es podreixi, un cop corcada ja no té remei...
Vols dir que te la posaries a la boca si ja té corc, oi que no?
Aferradetes de bona nit!
Potser que canvii de postre. Aquesta macedònia és força fastigosa.
Es diu que cal treure la fruita podrida perquè contagia la sana. I sembla que és veritat, si no, no s'explica aquesta multiplicació de les pomes podrides
hi ha barreges que fan venir basques ois o ganes de vomitar
Publica un comentari a l'entrada