M’agrada saber quan me la claven, més que tot per si tinc
interès en bellugar-me, quedar-me quiet o senzillament fugir.
Últimament han sortit tants de draps bruts, que un ja no
sap en què i qui pot confiar. Des dels banquers que ens estafen, les companyies
de serveis que necessiten dos folis per les dues cares cada mes per
presentar-te la seva factura, els cotxes que són més intel·ligents per enganyar
que per deixar de contaminar i un munt de coses que podria afegir, et porta a
pensar en què pots confiar realment.
En la lluita per el diner fàcil, tot està permès. El joc
del gat i la rata, tu exigeixes per qui, jo t’enganyo per allà.
Confiem en els aliments? El xampú de la dutxa quina
substància pot portar? Els condons aguantaran les empentes? Els airbags estan
realment carregats? És veritat el que ens diu el nostre gestor? El meu advocat
no estarà embolicat amb la fiscal?.........
Tot és motiu de dubte, ho comprovem? o tanquem els ulls?
16 comentaris:
jo crec que ens em de posar les piles,
ja n'hi ha prou de disbarats.
Els banquers que ens roben i encara faran una pelicula de la seva vida.
els fraus dels cotxes, que sort que són alemanys, estiguesin fets a catalunya dirien que som del tercer mon.
i....per cert si el meu advocat s'enten amb la fiscal, visca l'amor , tu... que la vida són quatre dies.
Mira que et dic, Joan. Ens envolta tanta desconfiança que, des de la meva petita-menuda i insignificant parcel·leta, faig mans i mànigues per confiar amb els sento aprop.
El món corrupte no em deixa indiferent i el rebutjo amb convenciment, tan com puc el denuncio, em queixo, m'emprenyo. Però no m'agrada instal·lar-me en la queixa. Hem de continuar protestant, denunciant, o demananr explicacions del que considerem poc clar, dubtós, o injust.
No sé si m'he sabut expressar amb claredat...
massa sovint tanquem els ulls. també és cert que no ho podem assumir tot. de vegades, ens pot.
el xampú pot portar oli de palma, que s'estan fent tantes plantacions al sud-est asiàtics que s'estan carregant la selva i els orangutans. i com això, tot.
crec que només podem anar fent petits passos per viure més dignament. I quan sentim que vivim dignament i que el que tenim al costa tb viu dignament, anem avançant. no sé. petits passos.
Jo també provo de seguir confiant en les persones...perquè es massa trist no confiar ...
Jo arriba un moment en el que desconfio en tot això. En el que no puc deixar de confiar es en les persones encara que he patit molt, perquè sempre psrteixo de que tothon és bo i no és cert, però si deixes de confiar ja no seria jo mateixa
Jo arriba un moment en el que desconfio en tot això. En el que no puc deixar de confiar es en les persones encara que he patit molt, perquè sempre psrteixo de que tothon és bo i no és cert, però si deixes de confiar ja no seria jo mateixa
Avui en parlàvem a la feina. Del govern, de les conxorxes, de jo pacto i tu fas veure que petes i després ens en fotem a la seua esquena.
No confio gaire en els aliments, però sé que me moriré d'alguna cosa que m'hauré empassat, segur. No sé quina substància posen als xampús... Els condons han d'aguantar les empentes, això sí! Els airbags estan carregats, crec, d'aire i de bacteris. No tinc gestor i la fiscal tampoc no la tinc en nòmina, pro si s'agraden embolicats, jo no els desembolicaré, faltaria...
Dubtar, dubtar, només ho faig de si he tancat el cotxe i si no he perdut les claus.Ah, i jo tanco els ulls quan em dutxo ...llavonses...
petons, salero!
No hi ha un pam de net.
Crec que no hauriem de tolerar tantes coses. Tendim a justificar als poderosos per raó del seu poder. No és just.
Tot això que descrius tan bé, segons la meva opinió, ens porta, sovint, a tenir un món més petit en les nostres vides.
Patim per l'engany, per això cerquem el més proper.
Molt desvergonyit en aquest món, sense cap dubte!
Ho has expressat molt bé Joan. Els banquers corruptes, productes falsificats, aliments adulterats, l'aigua i l'aire contaminats...
Després peta la salut i no sabem de part de qui.
A mi tampoc m'agrada que me la clavin, però ho deuen fer per tantes bandes que ni ens imaginem... Que se sàpiguen coses està bé, però potser que visquem ignorants en tantes altres. No és que faci apologia de la ignorància, però és que encara és pitjor anar de disgust en disgust, no trobes?
Quan en rebem alguna anem vigilant, però poc a poc ens tornem a relaxar, fins que ens la tornen a clavar... i així és la vida.
És una pena Joan que totes aquestes coses que passen, ens facin ser més desconfiats, i tan bonic que és pensar que tothom va de cara...Però es veu que no i hem d'estar a l'aguait...Recordo que la meva mare sempre deia: pensar bé de tothom i no fiar-se de ningú...Si en tenia de raó!
Petonets.
Si ja és trist que no ens podem fiar de ningú encara ho és més que aquests individus quedin en la impunitat, perquè a molts els imputen però castics que els facin replantejar la seva manera de fer no veig que n'hi hagin gaires.
no t'agradaria saber de que fan els xampús per dir un exemple....cal estar amatents i denunciar el que calgui
És impossible controlar-ho tot, parariem bojos. Ens convé confiar, almenys una mica.
Publica un comentari a l'entrada