Si om fa un repàs de tot el
que s’ha parlat i retocat a les jubilacions, que ens han de permetre més
endavant viure dignament, s’adona que el risc de quedar-se amb les mans buides
és prou evident com per preocupar-se.
I sí, em preocupo, més que tot
perquè hi han coses que no ens podem permetre, l’exemple més clar pot ser el
sou vitalici amb tots els agreujants, dels nostres ex presidents. Ara n’estem
pagant tres, però d’aquí a tres anys com a molt en tindrem quatre, més un en
funcions. Aquests cinc personatges amb els seus drets a despatx, seguretat i
vehicles oficials, tenen un cost, pel cap baix, d’un milió d’euros l’any. Si
comptem que la llei els permet de treballar simultàniament a la paga, crec
sincerament que cal canviar aquesta llei o a més d’un ens vindrà el cap el
desig de defuncions, cosa que val a dir, només faria baixar el cost a la meitat
per el tema de viudetats.
No és que ho trobi injust, és
que ho trobo insultant.
14 comentaris:
Doncs sí... com més anys passin més ex- presidents.
Jo també preferiria no desitjar la mort de ningú, ni de presidents ni de vídues de presidents...
Insultant es poc.
Doncs... que semble un accident.
Les sensibilitats que haurien de ferir, les dels governants, no crec que es fereixen, a ells tan se'ls en dóna.
Una de tantes bajanades que passen en aquest país. No estaria malament revisar una mica aquestes lleis que fan que alguns no vagin mai mancats de diners...
No aprovaran mai derogar aquesta llei perquè molts dels que han de votar-ho aspiren a ser presidents algun dia. Han de mirar pel seu futur, home!
Joan, jo ho veig com tu, se'ns pixen a la cara i per acabar-ho d'adobar avui he llegit al diari ARA que les pensions mínimes pujaran dos euros el 2014 i les màximes sis. Dos euros!!!! ja els hi val! que s'han cregut!
Estic d'acord, i també em preocupa.
Veig el futur negre i això després de treballar tota la vida.
Cada cop més rics, els de sempre, i menys diners i drets per els treballadors/es.
I encara els queden, almenys, dos anys...
Totalment d'acord!, pero aquí cap polític es mulla i posa fil a l'agulla, com pot ser que el seu estatus els faci perdre la perspectiva real de les coses?, de la societat que els envolta?. No ho entenc!.
Totalment d'acord!, pero aquí cap polític es mulla i posa fil a l'agulla, com pot ser que el seu estatus els faci perdre la perspectiva real de les coses?, de la societat que els envolta?. No ho entenc!.
home posats a fer hi les pagues de molts altres...els banquers....però si els fessin exactament el que ens fan a nosaltres ....segur que legislarien diferent
No hi ha paraules! No hi ha pal·liatiu per tantes i tantes coses que fan encendre la sang! Que trist que hi hagi coses que ens provoquin tant mal rotllo que pensem en que la solució seria només la mort d'algú...
Calla, vaig a demanar a les meves exempreses que em donin un sou vitalici per serveis prestats. A veure què els sembla.
Ai , Joan , la de lleis que s'haurien de canviar perquè els de sempre, tinguéssim una pensió o un sou més raonables...Les lleis malauradament, sovint es contradiuen amb la justícia!
Petonets i bona setmana.
Publica un comentari a l'entrada