Vaig entrar decidit al
restaurant de menús, era molt maco per el preu que oferien i les cambreres eren
també de molt bon veure. El que més em va il·lusionar va ser el fet de que un
cop assegut, la cambrera vingué cap a mi i es posà directe sota la taula. Jo
quiet a l’expectativa.
Llavors vaig veure que només
era per falcar-la.
18 comentaris:
Deu segons ben intensos amb grans expectatives.
Ohh, llàstima Almenys vas menjar bé? :)
Jo que t'anava a demanar l'adreça del local... però si les taules estan desequilibrades, no m'interessa!
Ha ha! No es pot esperar segons quines coses de segons quins restaurants!
Massa espectatives!
Home!!! Així sense saber si menjaves de menu o a la carta...??? ;)
Però la va falcar ben falcada? Potser això era un senyal del que vindria per postres ;)
Sempre es fas riure amb les teves ocurrencias.
Ai, aquesta imaginació, que fa estralls...
i quina pota fa falcar? el que no et passi a tu!
Quina decepció! Clar que esperar que amb un menú entressin serveis "especials" pot ser era demanar massa.
Trobo que el verb "falcar" és molt eròtic, no hi havia pensat mai, mira!
El teu gran titular em fa pensar ... això li va passar a un amic teu? Què va fer servir per falcar-la? Va haver de tornar per fer algun retoc més? ... Beneïda il.lusió! ;)
Aferradetes!
Ostres Joan, ets terrible!!!
Gràcies pel somriure que ara mateix porto dibuixat a la cara.
tu... quiet... quiet... sempre a l'espectativa ;DD
Pobra, ella que feia la seva feina... Qui té fam somnia rotllos! :)
Una abraçada!
he, he, he... :D ets un cas!!!
Veig que no has perdut la teva essència jajajaja ;)
Publica un comentari a l'entrada