Quan veig que porten mesos
decidint quina serà la pregunta a fer al poble, per esdevenir independents, no
puc parar de pensar en què passarà quan de veritat arribin les preguntes
serioses i vitals per tirar endavant. Sembla com si els qui més haurien de
tirar del carro fan el possible per frenar-ho.
Mentre ells perden el temps,
els enemics de sempre ja preparen lleis per tenir el poble controlat de cares
al proper onze de Setembre, veient que cada vegada serà més gran l’afluència de
gent al carrer.
Les últimes enquestes del ús
del Català hauria de ser suficient per fer adonar als d’aquí i als d’allà que
cada vegada som més. Ha de ser legalment imparable.
No hi doneu tantes voltes, a
veure si al final l’únic dret a decidir que tindrem, serà si quedar-nos a disgust
o fotre el camp.
14 comentaris:
És veritat, sembla que els agrada complicar-se la vida. Mira que és fàcil formular la pregunta!
deu ser per allò de les preguntes indiscretes.....mira que en són de rucs clar i català .....que ens preguntin ja !
Tens tota la raó!, quantes voltes i voltes per fer la consulta, què és faci!. Els polítics, tots, moltes vegades no són ressolotius...
És així. Sembla que perdin temps expressament. Hi ha un pèl d'ingenuïtat o una doble intenció. Un sempre troba excuses per a dormir cinc minutets més al matí.
una de SÍ o NO, o de SÍ o SÍ i endavant les atxes!
I tan fàcil que és fer una pregunta que l'entengui tothom... Voleu que Catalunya sigui independent? SI, o no...Tot el demés són excuses!
Petonets.
Exacte! Si tant els costa decidir una senzilla pregunta no vull ni pensar què passarà després.
Doncs si, sembla que això no hauria de costar, no cal pas que escriguin una novel·la...
És que en realitat la pregunta podria ser aquesta, què fem, ens quedem a disgust, o fotem el camp? A mi em sembla prou clara i evident, no?
A l'hora de la veritat, hi ha gent que es caga, no sé si és perquè no ho tenen clar o perquè els fa por perdre la cadira ... o perquè ens veuen tan ximples que creuen que no entendrem la pregunta.
Fem soroll!
Aferradetes!
La cosa sembla estancada o desacordada, esperem que arribem a bon port.
Amb lo senzill que seria mirar cap al objectiu, en comptes de cap a la cadira !!
de pena ....
Hi havia un article no fa gaire a no recordo quin diari que posava models de preguntes d'altres països, la majoria ben senzilles i clares, si no en sabem més, copiem i ja està, o ens inspirem, que sempre queda millor.
La pregunta ja la sabem tots... que perdin el temps que vulguin...
I sortirem al carrer, facin les lleis que facin...
Publica un comentari a l'entrada