diumenge, 20 d’octubre del 2013

Tastar la pròpia medecina

Ahir sense buscar-ho va trobar la dona de la seva vida, varen ser unes hores molt especials, espectaculars, plenes de química que han acabat compartint l’esmorzar en un llit aliè per primera i última vegada, perquè la que hauria de ser la dona de la seva vida ja és la dona d’un altre. 
Al sortir de l’habitació ha escoltat el que ell tantes vegades s’ha sentit dir: Ja ens trucarem, ha estat genial.

12 comentaris:

Joana ha dit...

De totes maneres te un bon record...
La frase final... total!

Carme Rosanas ha dit...

De teves a meves, les coses sempre es veuen molt diferent...

jpmerch ha dit...

Mentre la porta quede entreoberta...

Sergi ha dit...

Bé, sembla que ja està perfectament content havent trobat la 'dona de la seva nit', en comptes de la 'dona de la seva vida'.

Relatus ha dit...

Ui, ui, és fàcil que sigui la dona de la seva vida si està ocupada. Si fos lliure,ja ho veuríem :)

Glo.Bos.blog ha dit...

Mira, no em fa patir massa. Em sembla que ben aviat tornarà a trobar "la dona de la seva vida" (o de la seva nit, com diu en XeXu)

Lluna ha dit...

Però té el seu telèfon??

Ja ho diuen: "Tal faràs, tal trobaràs"

Bona setmana Joan!!

sa lluna ha dit...

jejjej ... de tant en tant no està malament provar una mica de la pròpia medicina, l'important serà que l'hagi curat o no. ;)

Que sigui una bona setmana per a tu!
Bessets :)

Pakiba ha dit...

Aixó es el que pots trobar en una sola nit.
Com sempre ets genial.

M. Roser ha dit...

Això és el que se'n diu tenir un goig sense alegria, oi?...
Petonets.

El porquet ha dit...

Almenys ha aconseguit trobar-la i compartir una estoneta (i alguna altra cosa). Hi ha gent que ni l'ensuma!

Lydia Yuste ha dit...

Als humans per naturalesa, sempre ens atrauen les coses que són més complicades d'obtenir.

També passa que, de vegades, allò que necessitem i que encaixa perfectament amb nosaltres passa mil vegades per davant i estem completament cecs.

Una abraçada!