Objectius
Ella, amb un somriure trapella
feia dit al costat de la carretera, amb l’objectiu ferm d’arribar a lloc sense
cost. Ell, amb les mans agafades al volant veié aquell dit i, sense passar
desapercebudes un bon parell de raons,
el cervell dictà posar el peu sobre el fre i oferir seient a la jove.
Dins el seu cap, un objectiu clar.
La jove ha complert el seu
objectiu, ell no pot dir el mateix, però sap que si demà torna a tenir la mateixa ocasió, tornarà a parar.
13 comentaris:
I així anar somiant, però en teoria això de portar una autoestopista es fa per altruisme, no?
Hi ha objectius més fàcils d'aconseguir que d'altres :P
I tant, als autoestopistes sempre se'ls recull per altruisme, si, si...
Massa esperances? La imaginació... ja saps...
El que la sigui, la consigue!
Que vaja amb compte, que hi ha unes noies molt simpàtiques per la carretera, que no només volen viajar gratis, sinó que a més et cobren per portar-les.
I encara hi ha qui fa dit i hi ha qui s'atura?
Jo crec que ell ha d'insistir. Algun dia trobarà una autoestopista que voldrà donar-li allò que es mereix.
Quina gràcia, jo me n'havia fet un bon tip de fer dit a la carretera, i sempre paraven persones encantadores...
Un home altruista i dues raons de pes.
De MOLT pes???
La temptació fa el lladre...
potser ell tenia l'objectiu una mica entelat?
De vegades perseguir l'objectiu és tant o més interessant que aconseguir-lo... encara que amb aquestes dues raons tant poderoses no se jo :)
Obsesió masculina potser....
Publica un comentari a l'entrada