En cas de no poder superar l’atracció, podem córrer el risc de quedar
fusionats en un, amb fort perill de deshidratació. És altament recomanable un
cop entrat en contacte amb la persona moure’s
constantment sense parar, fins que veient-nos al límit de l’extenuació intentarem separar-nos com a mínim vint
centímetres, per deixar que circuli l’aire entre nosaltres facilitant la
refrigeració al sobreescalfament anterior.
És un error pensar que els
sopars a la fresca, cerveses, gin-tònics i hores de conversa en terrasses a temperatura
òptima, faran que siguem immunes als efectes creats per la canícula, tot el
contrari.
Si seguiu les pautes no heu de
patir per res, en tot cas, sols del desig de ser mossegat per la canícula.
Queda activat fins a finals d’agost
el pla: calda.......tot el que puguis.
17 comentaris:
El desig no hi entén de canícula! Gràcies per l'avís meteròlogic, el seguiré al peu de la lletra ;)
La solució, posar-se aire condicionat a casa. Et sortirà per un ull de la cara, però es redueixen les distàncies segur!
Jo estic amb XeXu, encara no el tinc, per tant em veig obligada a resistir, amorrada, dia i nit... al ventilador, és clar!
Unes bones instruccions!!! Mirarem de seguir-les. Si hi ha desig no hi ha canícula que pugui amb ell. Si guanya la canícula i la distància d'un metre.... malament!!!!
No me'n parlis, no me'n parlis que tothom ho entén menys ...el gos!
Va, que estàs a la línia de prop de Begur, guapo!
Per sort treballo gairebé tota la canícula, i amb aire condicionat (no com a casa que he d'anar amb el ventilador amunt i avall) Així que potser escaparé a la necessitat de mantenir les distàncies...
Aish!!
Explica'm que és una distància?? :)
Resistirem!!
Nit fresqueta...és un desig!
Bessets
Ho tindré en compte!
jajjajaj
calda tot el que puguis diu....jajajjaja
Gràcies per recordar-nos-ho, ja enyoro l'hivern glaçat :)
Calda, calda...
A mi la canícula em mata! Però l'aire condicionat també! Així que vaig trampejant com puc entre corrent d'aire i ombreta esperant que no duri massa.
jaja m'ha fet gràcia el verb en xinés del final.....jo prefereixo els caldos a l'hivern.....serà l'edat
Doncs que caldi qui pugui!
He, he, molt diver la dissertació sobre els efectes caniculars...
Són les dues cares de la moneda, la canícula fa de les seves, però les distàncies s'agraeixen molt...
Qui es queixava perquè no feia calor? Jo no...
Petonets distants.
A mi tan m'agrada l'estiu com l'hivern.
Però ara que hi penso el mig temps és el millor.
Salud i força al canut.
He comprat una piscina pels nens. Mentida! No hi pesnso sortir fins finals d'agost.
Publica un comentari a l'entrada