Veig que mentre uns intenten reorganitzar-se,
altres espanten les mosques de la corrupció, hi ha qui aprofita per engrescar
la població cercant vots i, qui els perd intenta pintar quadres amb tons suaus
d’un futur que ens va massa poc a poc.
Amb tot això ni la vident de
més èxit té pebrots de veure un futur cert en aquest panorama tant poc
engrescador. En aquesta incertesa, potser el millor, és pensar i desitjar allò
de salut i força el canut, que mentre puguem anar tirant encara que sigui
retallant les nostres expectatives, adaptant-nos a fer el que podem sense
perdre el temps en el que podríem tenir, tot serà més lleuger.
Penseu que des de que la
història està escrita, sempre hi ha agut un grapat de persones que han explotat
a la resta, més de dos mil anys d’experiència ens avalen. Això no es canvia amb
uns anys.
No us fixeu massa en qui ens
domina, feu cas a qui teniu a prop, aquesta persona o persones són el que realment importa. Mentre ho fem, lluitem per el que volem, però
que mai sigui més important que el que tenim.
9 comentaris:
El que tenim és molt important.
savies paraules
ets un crak, tio
ptons !
Doncs si, necessitem i hem d'estar als que tenim al costat, cuidant-nos els uns als altres.
Al final només importa el que tenim a prop, i generalment no li fem tot el cas que es mereix i en canvi estem pendent de persones i coses que ens queden molt lluny. Toca arreglar aquest error.
Cal cuidar als que tenim al costat sí, però no deixa de ser engrescador pensar com serà el nostre nou petit país
Noto un cert desànim. És el que esperen...
Hem de cuidat qui tenim al costat, cert, però no hem de perdre de vista què fan. Ens hi va el futur.
Encara que el que tenim a prop sigui important i cal que ho cuidem i valorem, no ens hem d'oblidar de lluitar per millorar-ho, i sobretot no ens desanimem, ara no!!!
Petonets.
Tal com está la cosa,salud i força, aixó es el que desitjo.
Abraçadas,maco
El que tenim és molt important, importantíssim, potser el què més. Però també penso que allò que no tenim i que volem (mentre no sigui la lluna en un cove) és també un aspecte crucial en les nostres vides. Vivim de desitjos, vivim d'anhels i d'esperances i no les hem de perdre de vista, malgrat estimar com a bojos allò que tenim ben a tocar.
Publica un comentari a l'entrada