-Et vaig dir que necessitava
tornar als nostres inicis, trobar altre vegada l’amor de quan érem joves, perquè
cinquanta anys rovellen molt. Però de veritat, no esperava això.
-Dona, amb el que m’ha costat
llogar-ho i portar-te a la nostre pineda fosca, no em diguis que no t’agrada.
-Molt, però recordes que aquest
Simca 1000 els seients no són abatibles i tenim seixanta tres anys?
-Tu deixa'm a mi.
22 comentaris:
Auguro una notícia a l'apartat de successos...
Que bona!
"tu deixa'm a mi!"
Ja ja ja! Tot controlat! m'encanta!
Vaja... van junts a classe de ioga? hehehe...M'agrada!!
Estic amb en XeXu, demà ho llegirem a les noticies!!
Bon vespre Joan!!
Quan érem joves semblaven grans els Simca 1000, però ara s'han tornat petits, petits... ai, ai, ai... que no prenguin mal!!!
Encara van en SIMCA 1000? Aix, pobres!!!!
Seixanta-tres anys i oberts a totes les propostes i possibilitats d'un Simca 1000, què més volen?
quina enveja de situació
ja hi firmava !
pero portaria un obrellaunes al bolso i el reflex per si de cas
:-))
Home.. certa emoció so te, però comoditat.. cap!
XD, ahir tot veient una expo de cotxes d'època i un Simca 1000, especialment, vaig pensar en això ,-)
ha,ha,ha...i de mentre aquella figura del gosset, darrere, va dient que sí tota l'estona...
Compte!, que si no heu passat l'ITV (tots) l'assegurança no es farà càrrec del que puga passar.
Quan s'arriba en aquest estat, cal posar-hi molta imaginació.
Uooooooh, boníssim, no s'ha de perdre mai la xispa i aquests remembers deuen ser encara millors que el record que en tenen!
Molt bò!!!
M'has tret un sonriure tendre, al mateix temps...l'ironia de la situació....
petonicos
Vaja una parella de contorsionistes...Segurament sortiran a l'APM...I encara existeix el Simca 1000???
Què hi ha res millor que el morbo d'un Simca o d'un 600??
Visca la gent amb iniciatives valentes!! ;)
Aiii...cavallet quan eres jove!:)
Bessets!
Un sexagenari optimista!
Mentre no acabin amb un pinçament...
Hehe... I que no és bonic, l'amor, que tot ho pot? :))
El que fa la nostàlgia...
M'has fet recordar la cançó de los Inhumanos!
Ai mareta... tant grans i tant inconscients!
Segur que no acaben tots els fèmurs sencers...
Publica un comentari a l'entrada