Jubilem-nos

Sempre em vaig prometre que als seixanta anys em jubilaria per poder gaudir de la vida i tenir el temps a les meves mans. Sembla ser que el nostre estimat govern no ho permetrà, però sí que hi vol posar molta emoció, amb un puja i baixa que deixa en miniatura la muntanya russa més gran del món.

O sigui que si ho he entès bé, fins als seixanta set res de res i, a partir d’aquí ens podran donar les engrunes que sobrin dels àpats dels intocables banquers. Dit d’un altre manera, hem de pagar torrons d’aquells forts tota la vida, perquè ens els donin quan no tinguem dents.

Estem d’acord que l’esperança de vida s’allarga, però si estem amb un atur real de quasi un trenta per cent, amb un atur juvenil altíssim...quin sentit té allargar la nostre vida laboral? A ningú se li acut que els que portem treballant des dels setze anys haurem treballat cinquanta un anys i que molta gent d’aquesta edat encara no haurà treballat mai, si les coses no canvien molt.

Pedaços, pedaços i més pedaços per anar estirant del poder, per seure tant de temps com es pugui a les cadires dels intocables.

Jo ho tinc clar, als seixanta set em convertiré amb un vell emprenedor, oferint servei de companyia a senyores necessitades....altrament dit gigoló. Podeu començar a reservar hores mitjançant el correu elèctric que trobareu a la barra lateral. Sense discreció.