O sigui que si ho he entès bé,
fins als seixanta set res de res i, a partir d’aquí ens podran donar les
engrunes que sobrin dels àpats dels intocables banquers. Dit d’un altre manera,
hem de pagar torrons d’aquells forts tota la vida, perquè ens els donin quan no
tinguem dents.
Estem d’acord que l’esperança
de vida s’allarga, però si estem amb un atur real de quasi un trenta per cent,
amb un atur juvenil altíssim...quin sentit té allargar la nostre vida laboral?
A ningú se li acut que els que portem treballant des dels setze anys haurem
treballat cinquanta un anys i que molta gent d’aquesta edat encara no haurà
treballat mai, si les coses no canvien molt.
Pedaços, pedaços i més pedaços
per anar estirant del poder, per seure tant de temps com es pugui a les cadires
dels intocables.
Jo ho tinc clar, als seixanta
set em convertiré amb un vell emprenedor, oferint servei de companyia a
senyores necessitades....altrament dit gigoló. Podeu començar a reservar hores
mitjançant el correu elèctric que trobareu a la barra lateral. Sense discreció.
19 comentaris:
Primera!
És clar que aquesta crisi és la revolució dels rics.
Si se t'amuntega la faena em crides i et tiraré una mà.
I no et queixis, que hi ha propostes dels 70 anys!
Increible, tristament, cert.
No sé jo si la meva pensió em permetra llogar els teus serveis... ;P
Bon dia Joan!!
És clar que no té sentit esperar a jubilar-nos per gaudir de la vida. S'ha de fer des d'ara mateix, per tant ja saps... ja pots començar Joan!! Una abraçada
Jo pensava el mateix que la LLuna, jajajaja.
Salut Joan!!!!!
Jo l'únic que podré fer és heretar el negoci que deixareu a punt en Jpmerch i tu, mantindrem ben amunt... l'empresa.
"És clar que aquesta crisi és la revolució dels rics". Molt bona frase de Jpmerch.
No s'omplen la boca contínuament amb la paraula "emprenedoria"?
Doncs que es preparin, perquè ara sí que sabran el que significa. Joan Gasull al poder!!
Ens faràs un preu blogaire especial? Perquè jo tampoc no sé com podria pagar aquests serveis.
No sé Joan, com t'anirà el negoci, però potser les senyores preferiran plats més tendres...Pensat'ho!!!
Bona nit.
Potser que no et cal esperar a jubilar-te per fer aquest serveis que proposes.
Des d'ara pots començar, sempre serà un sobresou, que va bé, que hi ha molts "gastos", i ja veus que clientes no te'n falten.
Bromes a part, tens TOTA la raó, aquests pedaços no són més que això, les coses necessiten mesures més ben planificades.
I si tal com diu la Roser, prefereixen plats més tendres ??
O ara o mai ¡¡¡
jo demanaré que em donin només el 25% de la quantia total de les "jubilacions" dels banquers, amb això penso viure a cos de rei Joan Carles o millor com la infanta!
Ja t'has mirat la nova normativa d'autònoms?
PD. No té nom el que fa el govern, tens unes quantes a la xarxa ben fotudes.
Jo no sé si em podré jubilar, bàsicament quan expose el projecte final de la carrera passaré a formar part de les llistes de l'atur.
Cada cop més tinc instints homicides respecte als impresentables que governen, i els quals no he votat mai.
Ànims (no ens queda altra cosa).
hehehe! M'agraden els teus finals! :P
La vostra generació potser és podrà jubilar i cobrar... ni que sigui als 67, però la meva?? Ai, la meva!!!
Aquí jo havia deixat comentari, m'ho han censurat??
Repeteixo, no cal utilitzar el correu, m'apuntes directament i des d'ara mateix, vull dir que si he de fer hores extres que sigui per una bona causa!! ;)
Bessets!!
Molt bona, la dels torrons. És ben bé així, de manera que el millor serà anar-se pagant una bona dentadura!
Publica un comentari a l'entrada