Temporada alta

Si, ha arribat el temps de figues, aquesta fruita tant complicada. Que perquè?, doncs perquè segons he llegit jo, home que li agrada saber que menja, aquest fruit de forma anomenada siconi, de la família del ficus, no és un fruit, sinó que és un conjunt de fruits que es comuniquen amb l’exterior mitjançant un conducte basal anomenat ostíol. Complicades les figues. Tenen la particularitat de que a la maduresa s’arruguen, cosa que no els treu gust sinó que les fa encara més gustoses, doncs augmenta la seva concentració de sucre. Així doncs una figa jove té un 80% d’aigua i un 20% de sucre, que a mesura que avança la seva edat acaba amb un 50% de sucre i un 20% d’aigua. Té tota mena de vitamines A B1 B2 B3 i C, també disposa d’un ferment digestiu a base d’àcid cítric i àcid màlic ( si, si, màlic) a més de ser rica en fibres i minerals ( en algunes varietats seda i or). En l’antiga Roma es donaven als qui participaven en els jocs olímpics, per donar-los energia, en canvi ara als esportistes d’elit, no els hi deixen tastar quant estant concentrats, tot i que se sap que d’amagat les consumeixen. Son adictives, i ho saben. Sempre han estat considerades un gran aliment perquè immediatament desprès del seu consum, un ja es troba molt millor, d’aquí ve l’expressió de: tantes figues que es podreixen i tants ocells que passen gana, que ens demostra el seu valor i la poca gràcia que fa que es malmenin sense haver-les consumit ningú. De la seva comercialització millor no en parlem. De les diferent varietats tals com, coll de dama, paratjal, figaflor, bordissot.......jo, sincerament em quedo amb les de tot l’any, les del Papiol ...;)

Si en teniu a casa consumiu-les i deixeu que les consumeixin, n’hi ha per tothom i són d’allò més bo. Bon apetit!!!!