Com comentaven dies enrere per la xarxa, quant estàs acostumat a escriure, qualsevol cosa et dona per fer un post.
En aquest cas i desprès de veure amb calma la foto presa durant les vacances, m’adono que tot i la feina dura d’aquesta gent, no els cal córrer com ho fem nosaltres. Vaig estar parlant amb ells, mentre els compràvem el seu producte acabat de recollir i entenc les seves queixes sobre la duresa del treball, a tots ens costa la nostre feina, però em vaig quedar amb la tranquil·litat en que ho feien, sense presa, com si el temps fos menys important per ells que per nosaltres.
Crec que hauríem de prémer un xic el pedal de fre de la nostre vida i agafar les coses amb més calma, ja sé que jo no sóc el més indicat per parlar de tranquil·litat, almenys últimament, però me’n dono compte, de que si no aturem una mica el carro acabarem fent més a córrer, coses que necessiten el seu temps, per que siguin plenament satisfactòries. A la fi i al cap, qui ens mana córrer?, i si ens ho manen, cal fer-ho al peu de la lletra?. Que us sembla, frenem?
No ens cal aturar el temps, ens cal aprofitar-lo.
24 comentaris:
Jo no crec que es tracti de frenar, sinó de saber esperar!
Així de senzill.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Una entrevista feta a un Tuareg deia.
"Vosaltres teniu rellotges i nosaltres tenim temps"
Salut!
Després ho paguem car, amb pujades de cucre, de pressió arterial; vaja, que ens puja tot, diuen que per l'estrés...
Molta calma, Garbí; anem a fer un volt familiar?
Si, i tant que tens raó, no cal correr tant l'estres diari, la vida que portem no ens fa viure sino fa passar el temps.. i el que hem de aconseguir es viure sense preses pero sense pauses, ni tant ni tant poc, la nostre salut ho agraeix .. i la del que ens envolta també oi?
Petonets maco bon diumenge
M'agrada el ideari teòric d'això del "slow" però ... sabré portar-lo a la pràctica?
Bon diumengeeeeeeeeeee!!!
Totalment d'acord en què ens hem de prendre la vida, en general, amb més calma. La pega és que, tot i que t'ho proposis a nivell personal, moltes de les activitats que ens envolten (penso en la feina) ens obliguen a córrer més del compte.
No conec la solució...
Tnas sols ens cal observar amb més calma alguns moments de la vida cotidiana...vivim descontroladament.
Salut!
Som nosaltres mateixos els que ens manem córrer. Volem fer tot el que està a les nostres mans en el menor temps possible i al final ho acabem fent tot a mitges.
Tens tota la raó! La propera tanda d'impostos que hauré de presentar a Hisenda me la prendré més amb calma i, com que no arribaré a temps, els ensenyaré el teu apunt! ;) És broma, la veritat és que tens molta raó, però la gent que, com jo, depenem de la tasca dels altres, no podem fer res més que arrancades de cavall i frenades de ruc, o sigui anar sempre de corcoll. Què hi farem! :) La foto una xulada.
No cal córrer tant, no. Jo crec que no. No vull dir que sigui fàcil d'aconseguir, tot ens empeny, però potser no hauríem de deixar-nos tant. És més, córrer i pensar més en el que has de fer després (que corre tanta pressa) que no pas en el que fas ara, si que és desaprofitar el temps... del tot... no vius.
És molt díficil no córrer en la socitat en què vivim, el nostre estil del vida ja comporta un stress.
Per cert, em pots explicar la foto? Què fan? què treballen? i els cuadrats del terra amb aigua????
Un petonet!
A mi no em fa res córrer, la lentitud m'estressa encara més, necessito una mica de ritme. És que moment de descans ja en tenim, i de vegades se'm fan avorrits. Una mica de canya i pressió se'm posen bé. Potser ja canviaré d'idea, o potser és que la meva vida no és tan complicada com la d'altres, però ara penso així.
Aclariment a la Meia: Es salt d'unes salines de Malta, les petites piscines son per evaporar l'aigua i obtenir la sal....molt rudimentari però encara els hi funciona
coneixes la cultura de l'slow down? ve a dir el que tu has deduït. Anar més a poc a poc, gaudir de la vida.
"A mi no em fa res córrer, la lentitud m'estressa encara més, necessito una mica de ritme."
(XeXu)
Al teu ritme, però amb passió per no esdevenir un difunt. Per a no dimitir!
M'entre no tinguis pressa qualsevol urgència no t'hauria de mantenir a distància de la realitat.
Es pot córrer i sovint és necessari, però si no se sap esperar amb passió també, només es viu en la superficialitat de tot. I a vegades la realitat demana no tenir pressa i deixar que sigui
el temps qui maduri una vida al seu ritme. Perquè si tu forces una vida que necessita el seu temps per a madurar, aquella vida pot esdevenir un cadàver i la resta de la teva vida serà el pes més gran que duràs en la teva consciència.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
L'última frase és molt bona, però de difícil aplicació, crec. Les obligacions se'ns mengen!!
Garbi
si no ens prenem el temps necesari per fer las cosas, tampoc las gaudim.
A poc a poc i bona lletra.
Cal apendre a fer nomes una cosa a l'hora, i posar el cinc sentits en el que fem.
Dificil????, no tant, nomes cal ser concients de que no podem arribar a tot arreu, i que tampoc passa res....
Molts de petons, sempre
No tenim solució, mentre funcioni l'internet, ens poguem permetre omplir el dipòsit de gasolina, i volguem el millor pels nostres, anirem sense frens!
Estic en ple aprenentatge...però és taaaaaant difícil!
No cal correr tant! NOOOO
Ja he començat de nou les classes de ioga i sí aturo el temps i llavors tot es veu d'un altre color!
Bonica la foto!
Ens queda molt per aprendre!!!
Siii, siii, siiii, necessite urgentment frenar, aturar el temps i aprofitar-lo...però em costa trobar la manera de fer-ho.
"...necessite urgentment frenar, aturar el temps i aprofitar-lo..."
(Albanta)
Quina llàstima, Albanta; que no veus que la contemplació demana molta activitat?
Si frenes i atures el temps per al teu profit, on queda la dinàmica del provisional?
I, encara dic més, on queda aquella apassionada aventura que no té sistemes de seguretat?
Oh!, Albanta, a tu no t'escau frenar i aprofitar un temps aturat. No, ni a tu ni a cap FOLL!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Penso com gerardeli que en la feina se'ns obliga a córrer més del compte.
Me uno al deseo de frenar un poco, de bajar la velocidad porque la vida se nos va entre tanto acelere, saludos!
Publica un comentari a l'entrada