És una dona mandrosa, que no es deixa veure massa sovint pel carrer, per el cansament que li comporta el seu nom tan feixuc, però sempre recolzada per el seu marit, home que no coneix el treball. Ella per la seva condició, sap que és anomenada per tot el poble, com
Avui, dia àlgid per la Vaga, conscient que el seu protagonisme va en decadència, i sabent que el seu nom encara cuejarà alguns dies, es sent més tranquil·la.
S’acomoda al sofà com fa dies que no feia, mirant com el seu home sense ni aixecar-se de la cadira li prepara el dinar. No sap com, però es mira el seu home d’altre manera, la libido a tornat i la fa somriure pensant en les estones, que ara desprès de tornar a la normalitat, gaudiran tots dos al seu llit on habitualment vagabundegen. Està serena i en pau pensant, que el poble estarà com ella ha estat sempre, ben follada.
És la meva aportació a la Vaga, davant de la meva incapacitat de saber que és el que realment s’ha de fer per sortir del forat. Mentrestant agafeu-s’ho bé que almenys mantindrem la libido, que ja és molt.
10 comentaris:
Com sempre, molt subtil...
No perdem la libido, si us plau!
Sempre millor mirar-ho pel bon costat!
Gràcies Garbí!
En clau d'humor tot és menys trist! Pots estar ben tranquil, que no estàs sol en el teu no-saber-com-coi-se'n-surt!
*Sànset*
jajaja molt bona l'entrada!
Jo no faig vaga. Crec que és un dret, però no un deure. Demà qui s'enrecordarà d'aquesta vaga? ningú. Tothom tindrà massa feina a parlar del partit del Barça.
molt bó!!! ara m'estic prenenc el café de mig matí i paso pel blocs un moment tothom parala d'una vaga que s'havia de haver fet almenys un any enrerra algú se'n recorda de perquè es la vaga?? algú sap que hi ha mes de 300.000 sindicalistes els que li paga la empresa mentres ells (diuen treballen pels sindicats)?
La vaga ha de ser un dret igual que el treballar, mai el contrari.
Amic meu tu en tant bon humor com sempre !! I es cert es millor protar-ho així.
Petonets guapíiissim
La Vaga ja no és el que era. Aparentment els sindicats organitzadors encara deuen pensar que estem al segle XIX. Potser és un error d'impremta, no és XIX sinó XXI. Ara hauríem de lluitar amb altres armes. No sé si a aquesta senyoreta la seguiran molt o poc, però demà tot continuarà igual. Els polítics de torn giraran el cap del televisor que estaven mirant, de les imatges d'embussos i manifestacions, i algun d'ells dirà 'per on anàvem?'
Jejejejeje, em reafirmo, ets un crak...
I tant la libido sobre tot.
Es paralrà uns quants dies d'ella. Uns, dient que és molt formosa i ha anat molt bé. D'altres, ple contrari, diran que ha estat poc seguida i inútil. Encara li queda un temps més de torura!
et vaig llegir ahir, però estava taaan cansada que no m'hi vaig veure en cor de dir res. Avui, li veig tantes coses a les teves paraules!!! espero que no quedi en l'oblid!!!!
Publica un comentari a l'entrada