Us posicioneu?

La pregunta ve donada del meu o nostre sistema de planificar sortides, vacances o com li vulgueu dir, fa temps que fem ús del cada cop més fiable GPS, però no de la manera més convencional que seria posar una adreça i a córrer. Quant preparem les rutes, i a traves del google earth, busquem les zones a visitar apuntant les coordenades del lloc, tant si és una platja poc visitada com si es un aparcament en un lloc de visita obligada, que no sempre es la més recomanada. Això fa que un cop a lloc amb una llista ben acurada de llocs amb la seva corresponent posició, et faci guanyar temps a l’hora de visitar llocs, sobretot si és en països on els caràcters alfabètics son de força mal entendre. Hem pogut comprovar com arriba a ser de fiable, un punt extret del google earth, que posat en el gps et condueix per un camí a un lloc poc freqüentat o molt mal indicat. Poques vegades son les que no pots arribar al destí, la majoria però per el mal estat de la carretera, que en aquest cas la culpa hauria de ser del propi país, per no informar del seu mal estat o que el pont que havien dissenyat no s’ha arribat a fer mai.

Ja sé que això treu part del romanticisme del mapa i la brúixola, però la tecnologia és per fer-la servir i més quant et fa guanyar temps, una cosa tant preuada ara que no tenim el costum, ni el poder adquisitiu, per fer un mes seguit de vacances com es feia a l’època del Seat 600.

I vosaltres us posicioneu o tireu de mapa i brúixola?

Reincident

Quant una cosa t’agrada, per el que és o per la seva manera de fer, fa que quant en tens la possibilitat ho tornis a fer, potser fins i tot amb més ganes que la primera vegada. El fet de ser barat també ajuda a que siguis més susceptible de recaure-hi, tot i que en alguns llocs fins i tot t’ho fan de franc, que com a bon català es d’agrair.

Va ser el Diumenge quant per segona vegada vaig assistir a una visita teatralitzada a les ruïnes del poblat Ibèric, del poble d’Ullastret al Baix Empordà, una vegada més, un petit espectacle amb quatre actors et fan veure com vivien, en que creien, les seves pors i les costums dels antics Ibers, autoanomenats indigets. Son visites d’una hora aproximadament, que en acabar pots visitar el museu i la resta del poblat amb tota la calma que un hi vulgui donar. El fet de que siguin visites de grups força reduïda, en el meu cas i casualment acompanyat per amics i coneguts de temps, va propiciar un agradable diumenge al matí, que sincerament aconsello a qui li agradi passar una estona amena i diferent.

Una web on trobar aquests espectacles la trobareu aquí

Cal córrer tant?

Com comentaven dies enrere per la xarxa, quant estàs acostumat a escriure, qualsevol cosa et dona per fer un post.

En aquest cas i desprès de veure amb calma la foto presa durant les vacances, m’adono que tot i la feina dura d’aquesta gent, no els cal córrer com ho fem nosaltres. Vaig estar parlant amb ells, mentre els compràvem el seu producte acabat de recollir i entenc les seves queixes sobre la duresa del treball, a tots ens costa la nostre feina, però em vaig quedar amb la tranquil·litat en que ho feien, sense presa, com si el temps fos menys important per ells que per nosaltres.

Crec que hauríem de prémer un xic el pedal de fre de la nostre vida i agafar les coses amb més calma, ja sé que jo no sóc el més indicat per parlar de tranquil·litat, almenys últimament, però me’n dono compte, de que si no aturem una mica el carro acabarem fent més a córrer, coses que necessiten el seu temps, per que siguin plenament satisfactòries. A la fi i al cap, qui ens mana córrer?, i si ens ho manen, cal fer-ho al peu de la lletra?. Que us sembla, frenem?

No ens cal aturar el temps, ens cal aprofitar-lo.