Temps

S’acosta una festa imposada per els de fora , que molta gent celebra aquí , doncs es una cosa que trobo , que dóna gust de celebrar.
Si , senyors i senyores s’acosta Sant Valentí , dia dels enamorats , en el que les parelles que s’estimen i algunes que no, també , es fan tota mena de regals i sorpreses .
En un any que la nostre butxaca es més estreta i foradada que de costum , hem de pensar alguna cosa que ens faci quedar bé amb els nostres respectius .
Que es pot regalar que sigui agradable i no costi diners ? , no, no es el que penseu , que sempre penseu amb el mateix , tot i que haig de reconèixer , que si es un bon regal .
El que més falta ens fa entre les parelles d’avui , segons entenc jo , i no es precisament que hem queixi , es el temps .
El temps es una preciositat que se’ns escapa de les mans i del que no disposem gaire , doncs entre la feina, la família , mainada que cuidar , feines de casa i algun partit de futbol de visió obligada , aquest any que anem bé , no ens deixa gaires moments per gaudir entre nosaltres .
Crec que el ritme de vida que tenim imposat bé que val fer l’esforç de regalar-nos temps , temps per parlar , per riure , per escoltar o senzillament per estar junts ,doncs son moltes les parelles que si comptessin les hores que passen junts, de lleure ,se’n adonarien del poc que es dediquen i potser del que es perden .
Com que diuen que el temps es or i aquest any l’or no es massa accessible, regalem-nos temps que no ens passarà res per que a partir d’ara els nostres dies nomes tinguin vint i tres hores o vint i tres i mitja per els menys esplèndids .
Es un regal que segur ha d’agradar i si es acompanyat d’algun detall , evidentment molt millor , però l’èxit hauria d’estar garantit .
Correm un perill amb tot això , i es que algú ens pot dir que prefereix l’or, i no pas el temps , el que sens cap mena de dubte ens indicarà que necessitem un advocat .
El qui no ho tingui clar millor que es trenqui la closca i busqui alguna cosa per quedar bé , no fos cas que s’adoni d’alguna cosa que potser millor no saber-ho , o potser si ?

El totxo

Porto molts anys dedicat al tan tocat sector de la construcció i aquesta es la tercera crisi que visc , tot i que es molt més forta que les anteriors perquè es d’una magnitud mundial que ha arrossegat a molts altres sectors , haig de convenç-se’m a mi mateix de que sortirem d’aquesta encara que costi .
La cosa esta fatal i es respira mal ambient a l’empresa , tot es fa més feixuc i es gros , però es més pesat ara que quant havia tingut cinquanta persones al meu càrrec .
Crec que la única cosa que ens pot salvar es el fet que els bancs donin tan poca fiabilitat i que quant tornin a obrir una mica l’aixeta del crèdit i sense fer barbaritats com s’han fet fins ara la gent torni a comprar , fins i tot per invertir sense entrar en l’especulació de compro avui i venc d’aquí sis mesos . Donada la poca fiabilitat de les entitats financeres , qui tingui alguns estalvis , valdrà més que en compri un pis o un aparcament , doncs això li pot realment assegurar la seva jubilació . Si al llarg de la nostre vida hem arribat a comprar varis immobles , sabem segur que venent-los encara que sigui a baix preu , podrem disposar de diners , si tenim la vida solucionada sempre podem llogar alguna de les propietats i obtenir un sobresou .
Molta gent paga plans de pensions que son molt rentables, per l’entitat financera , però que per nosaltres ens té hipotecats tota la vida i al final no es cobra gairebé res . Mai un banc donarà la rendibilitat d’un immoble i ha de venir una crisi molt greu perquè ens toquin els immobles , en canvi en els últims mesos molta gent que tenia els seus estalvis per la jubilació ha vist com les hàbils mans d’alguns grups de finances se’ls hi han cruspit tot lo que tenien estalviat , i es irrecuperable .
Per tant , vist la volatilitat del diner i el bon preu que es pot trobar ara , qui tingui uns estalvis que els inverteixi perquè el més segur encara en aquest país es el totxo .
Tothom escombra cap a casa , ja ho sé , però en aquest cas es realment el que penso i donat que diuen que la població catalana ha de pujar molt més en els pròxims anys , el resultat es segur . Si podeu no ho dubteu , compreu.

Un negre a la casa blanca

Avui es el gran dia per molta gent que compleix el seu somni americà per el fet de que el sr Obama juri la possessió del càrrec de president nº 44 dels Estats Units.
No tinc res en contra del color de la persona que dirigeixi als americans , el que si voldria es que aquest fos molt més conseqüent que el anterior desastre i que porti una mica de confiança als mercats borsaris , per veure si podem sortir d’aquesta maleïda crisi . L’hi espera una feina molt difícil , doncs son molts els que li barraran el pas a l’hora de fer canvis importants .
No puc dir que cregui en ell , però el que si espera-ho es que el deixin fer per poder saber si realment pot canviar coses per als americans , que per sort o per desgracia sempre ens acaben influint a nosaltres .
Poca cosa es pot fer en un mon tan destarotat com el nostre ,però ens cal un canvi , un canvi encara que sigui gradual , hem de començar a tirar endavant entre tots per que aquest país no pot aguantar una crisi de dos anys més , tal com ens han anunciat avui els srs. de la UE i que serem els últims de sortir de la misèria . En poc temps molta gent es queda sense subsidi d’atur , poden deixar de pagar hipoteca , lloguer ,lletres varies , però tota aquesta gent ha de menjar i si no ho poden fer la gent es tirarà al carrer , veurem batalles campals com les de França , i la inseguretat ciutadana anirà amb augment al mateix ritme que les cues del atur .
Per tot això i per el bé de tots , sort, molta sort sr. Obama , sigui del color que sigui