Maneres

Potser molta gent no entendrà la manera que tenim a casa de celebrar el fi d’any , però tot i així intento explicar-ho
El fet es que potser no ens agraden les grans festes o potser ens agrada passar-ho amb els nostres , el cas es que des de fa dos anys varem decidir de fer unes petites vacances per celebrar el fi d’any substituint la festa tradicional .No he estat gairebé mai dels que assisteixen a restaurants amb festa inclosa doncs considero que el preu a pagar es exagerat , tot i que entenc , que la gent que aquella nit ha de treballar ha de tenir una motivació econòmica , sinó ningú voldria treballar , però en molts casos la gent es queixa del servei rebut per el que han pagat .
Es per això que aquest any també marxem cap a França com els dos anys anteriors i aquest hem triat la ciutat d’Avignon , on com a molts llocs de França es celebren uns animats mercats de Nadal que solen estar oberts fins el dia trenta de Desembre .
En quant al cost econòmic surt força be doncs hem trobat un apartament en el centre d’Avignon per molt poc més de dos cents euros . L’apartament ens dona la llibertat de menjar com a casa o de sortir a menjar fora , depenent del temps , humor nostre i dels nens .

La veritat es que nosaltres ho gaudim molt i sempre hem pensat que si fem el que molta gent , quin fi d’any tindrien els nostres fills? . Ens agrada fer-ho així , ho fem junts ,organitzem un bon sopar , raïms inclosos i la xocolata ens la mengem l’endemà per esmorzar i sense ressaca , que de festes de fi d’any privades si que n’he fet i se com et sents l’endemà .

Total que passarem sis dies fora , fent turisme , festa privada de fi d’any , xocolata amb xurros i gastarem menys que molta gent en l’últim sopar de l’any ,contant el vestit , la festa de fi d’any i altres extres .
Jo també hem posaré roba interior vermella i potser durant la nit la perdré :), hi ha una manera millor de començar l’any ?
Total , festes de Nadal amb família i marxar fins l’any que ve .
Us desitjo una bona festa i entrada d’any 2009 . Moltes abraçades i petons virtuals

Bon Nadal

Decidint la decoració de Nadal i donat que aquest any tothom està de crisis , he intentat de reciclar o reutilitzar el que per mi no serveix o està en desús i ser un bon ciutadà i seguir sempre les tendències que ens marquen els de dalt .
Per fer-ho he escollit un arbre , catalogat, que te més de dos mil anys , ja que entenc que les boles que hi penjo son molt grosses i encara hem limito i no poso totes les que tindria que posar per no malmetre el pobret arbre .
El resultat ha estat aquest :

Com que he vist que el resultat no es bo , i penjar-los per allà on s’haurien de penjar , informàticament encara no es pot fer , us deixo això altre , que encara que es molt infantil , queda molt més be que aquesta colla de xarlatans , que ens deixaran sense finançament .
Per desitjar unes bones festes us poso això:

Que passeu un bon dia de Nadal i tot el que li be al darrera .

OMPLIU LES VOSTRES LLARS D’ALEGRIA I FELIÇITAT I TANQUEU LES PORTES I FINESTRES PERQUE US DURI TOT L’ANY QUE BE .

BOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOONNN
NADAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAALLL

Víctima de la burocràcia

Degut a una inspecció de treball en una promoció de pisos a un poble província de Teruel vaig haver de patir el , que jo entenc, per un abús de poder o burocràcia inútil.
El fet es que per un error dels operaris en llegir el document hem van entregar una citació al departament de seguretat de Teruel capital ,just per l’endemà , amb l’afegit que la documentació que hem demanaven la tenia al despatx de Girona , res a tres cents kms .
Vaig intentar , fent ús de la raó , de trucar al departament per tal de sol·licitar un aplaçament , doncs tal com deia el document , es podia enviar per correu . Al intentar parlar amb el sr ( ?) que havia fet la citació , hem vaig trobar que no si volia ni posar al telèfon , perquè estava molt ocupat . La secretaria que va entendre la meva situació va parlar amb ell per explicar-l’hi la situació , però ell va contestar que no , textualment segon la noia va dir : “es innegociable , si tiene una citación conmigo , que se presente o que pague los tres mil euros de multa por no presentar la documentación”.
Com que no hi havia solució , agafo al cotxe , torno a Girona a recuperar els documents , m’aixeco altre cop a les cinc del matí i cap a Teruel , total cinc cents trenta kms .
La cossa als coll...........ns va ser arribar allà i hem diuen que : “no este señor (?) no está hoy , ni mañana .
Doncs que faig ? , hem diuen que deixi la documentació i que quant torni ja s’ho mirarà , jo una mica cabrejat els hi demano que com a minim hem facin un registre d’entrada per que consti que m’he presentat , però hem diuen : “es que esto no lo solemos hacer “ , ostres que jo tampoc acostumo a fer mil i pico de kms per res , es que asta la secretaria amb un signe de complicitat hem va fer un somriure , ( esplèndid per cert ) . Al final molt a desgana i consultant altres companys de feina , hem varen fer el registre d’entrada i : “adiós muy buenas ya le diremos algo”.
Trobo que en ple segle vint i un fer mes de mil kms per que una persona no es vulgui posar al telèfon es indignant .
Total , dos dies de aixecar-me a les cinc del matí , més de dos mil kms amb dos dies , ja que el dia abans havia passat per Castelló a recollir un material , i visca la burocràcia .
La part positiva es que he vist país , que no tothom pot esmorzar a Castelló , dinar a Teruel i sopar a Girona encara que hagi acabat la setmana fet pols.