Víctima de la burocràcia

Degut a una inspecció de treball en una promoció de pisos a un poble província de Teruel vaig haver de patir el , que jo entenc, per un abús de poder o burocràcia inútil.
El fet es que per un error dels operaris en llegir el document hem van entregar una citació al departament de seguretat de Teruel capital ,just per l’endemà , amb l’afegit que la documentació que hem demanaven la tenia al despatx de Girona , res a tres cents kms .
Vaig intentar , fent ús de la raó , de trucar al departament per tal de sol·licitar un aplaçament , doncs tal com deia el document , es podia enviar per correu . Al intentar parlar amb el sr ( ?) que havia fet la citació , hem vaig trobar que no si volia ni posar al telèfon , perquè estava molt ocupat . La secretaria que va entendre la meva situació va parlar amb ell per explicar-l’hi la situació , però ell va contestar que no , textualment segon la noia va dir : “es innegociable , si tiene una citación conmigo , que se presente o que pague los tres mil euros de multa por no presentar la documentación”.
Com que no hi havia solució , agafo al cotxe , torno a Girona a recuperar els documents , m’aixeco altre cop a les cinc del matí i cap a Teruel , total cinc cents trenta kms .
La cossa als coll...........ns va ser arribar allà i hem diuen que : “no este señor (?) no está hoy , ni mañana .
Doncs que faig ? , hem diuen que deixi la documentació i que quant torni ja s’ho mirarà , jo una mica cabrejat els hi demano que com a minim hem facin un registre d’entrada per que consti que m’he presentat , però hem diuen : “es que esto no lo solemos hacer “ , ostres que jo tampoc acostumo a fer mil i pico de kms per res , es que asta la secretaria amb un signe de complicitat hem va fer un somriure , ( esplèndid per cert ) . Al final molt a desgana i consultant altres companys de feina , hem varen fer el registre d’entrada i : “adiós muy buenas ya le diremos algo”.
Trobo que en ple segle vint i un fer mes de mil kms per que una persona no es vulgui posar al telèfon es indignant .
Total , dos dies de aixecar-me a les cinc del matí , més de dos mil kms amb dos dies , ja que el dia abans havia passat per Castelló a recollir un material , i visca la burocràcia .
La part positiva es que he vist país , que no tothom pot esmorzar a Castelló , dinar a Teruel i sopar a Girona encara que hagi acabat la setmana fet pols.