dimarts, 9 d’agost del 2016

Sempre còrrer

Tota la vida corrent per fer les coses, poder arribar arreu, ser a tots els llocs i amb tothom. Va córrer tant a la vida que al final estava ben sol, els altres eren enrere, encara havien d’arribar. S’havien entretingut gaudint del camí.

dijous, 4 d’agost del 2016

Seré

Les persones anem entrant en edat, això és tant verídic com terrible per l’espècie humana. Com que no sabem ni podem aturar-ho, ens  agermanem amb la desfeta i sempre intentem pensar en positiu mentre fem camí cap al fatal desenllaç.
Crec que estic en el rang de persones, que si es dóna el cas, explicaré als meus nets allò de les cintes de “cassete” i el boli bic per cargolar-les. Perquè amb pocs anys hem passat d’escoltar batalletes de mili a estrenar, quan despuntàvem a la majoria d’edat, aquella flamant tecnologia dels rellotges digitals, després d’haver estrenat aquelles calculadores que eren com una totxana, que amb pocs anys tenien mida de tarja de crèdit i amb uns quant més varen quedar absoletes.
Per trucar a la cabina, per quedar d’una setmana per l’altre, jugar partits de futbol havent-te fet tu mateix el camp, poder sortir amb diners a la butxaca i no veure’s forçat al “botellon” i sortir a caçar....jovenetes i no pokèmons.
Cada generació escoltem allò de: no en farem res d’aquests joves. Però resulta que tot el que veiem és producte d’aquestes noves generacions. 
Què explicaran els meus nets (si mai es dóna el cas)  als seus nets? Segur que no ho sabré mai, però sé el que pensaran.... No sé pas que en farem d’aquest jovent..... 

dimarts, 2 d’agost del 2016

Decisió ferma

 No dic que la culpa fos de la teva simpatia, de la teva morenor o d’aquelles marques tant blanques a la teva pell, que m’ofereixes en exclusivitat i devoció. O potser si que la culpa es  que vull comptar moltes hores al teu costat, de nit i de dia.
Tot és bo, tot sembla perfecte i amb un futur tant immensament incert, en l’últim moment  pocs minuts abans de començar les vacances, quan l’agost condemnava al juliol al passat, que ho he tingut clar. 
I he marxat amb un  sonor: bones vacances i feliç any nou.