Reincident

Quant una cosa t’agrada, per el que és o per la seva manera de fer, fa que quant en tens la possibilitat ho tornis a fer, potser fins i tot amb més ganes que la primera vegada. El fet de ser barat també ajuda a que siguis més susceptible de recaure-hi, tot i que en alguns llocs fins i tot t’ho fan de franc, que com a bon català es d’agrair.

Va ser el Diumenge quant per segona vegada vaig assistir a una visita teatralitzada a les ruïnes del poblat Ibèric, del poble d’Ullastret al Baix Empordà, una vegada més, un petit espectacle amb quatre actors et fan veure com vivien, en que creien, les seves pors i les costums dels antics Ibers, autoanomenats indigets. Son visites d’una hora aproximadament, que en acabar pots visitar el museu i la resta del poblat amb tota la calma que un hi vulgui donar. El fet de que siguin visites de grups força reduïda, en el meu cas i casualment acompanyat per amics i coneguts de temps, va propiciar un agradable diumenge al matí, que sincerament aconsello a qui li agradi passar una estona amena i diferent.

Una web on trobar aquests espectacles la trobareu aquí

Cal córrer tant?

Com comentaven dies enrere per la xarxa, quant estàs acostumat a escriure, qualsevol cosa et dona per fer un post.

En aquest cas i desprès de veure amb calma la foto presa durant les vacances, m’adono que tot i la feina dura d’aquesta gent, no els cal córrer com ho fem nosaltres. Vaig estar parlant amb ells, mentre els compràvem el seu producte acabat de recollir i entenc les seves queixes sobre la duresa del treball, a tots ens costa la nostre feina, però em vaig quedar amb la tranquil·litat en que ho feien, sense presa, com si el temps fos menys important per ells que per nosaltres.

Crec que hauríem de prémer un xic el pedal de fre de la nostre vida i agafar les coses amb més calma, ja sé que jo no sóc el més indicat per parlar de tranquil·litat, almenys últimament, però me’n dono compte, de que si no aturem una mica el carro acabarem fent més a córrer, coses que necessiten el seu temps, per que siguin plenament satisfactòries. A la fi i al cap, qui ens mana córrer?, i si ens ho manen, cal fer-ho al peu de la lletra?. Que us sembla, frenem?

No ens cal aturar el temps, ens cal aprofitar-lo.

Pregunto

Com és que reiteradament, any darrera any, quant comprem els no mai barats, llibres de text per la canalla que va a escola, inclouen uns CD, que al primer dia d’escola el professorat envia a casa per quedar arxivats per la resta de l’eternitat.

Com és que si tenim una escola gratuïta ens costa un promig de cinc-cents euros per nen, apart del que et van demanat cada més per folis, sortides i altres coses.

Com és que els llapis de colors han de ser d’una marca en concret, diria jo que la tonalitat variable d’ells no causaria cap trauma.

Com és que sigui tant estricte el material amb marca inclosa si alguns alumnes no arriben ni ha comprar el material i fan tot el curs a base de fotocopies que el professorat els hi fa amb els folis que nosaltres hem pagat.

Senyories no faré mes preguntes........que m’escalfo