divendres, 10 d’abril de 2020

Decisions importants

Moltes hores de pensar, moltes de dubtar i al final qui m'ha ajudat a decidir ha estat el Covid19.
Tots o molts sabeu del meu accident laboral de fa tres anys, amb conseqüències de per vida i que poden anar a més si no ens cuidem. En plè confinament m'ha arribat la notificació d'incapacitat laboral en un 55% que impedeix que faci la feina que tota la vida he fet. Al tenir més de cinquanta cinc anys tinc dret a un vint per cent més de pensió, aleshores i veient que altre feina serà difícil de trobar he arribat a la conclusió de plegar. Deixo la feina, em jubilo, amb menys poder adquisitiu però amb més temps per viure, que amb la que està caient, t'adones que en un moment pots acabar malament.
És hora de nous reptes, noves idees i projectes, però de no parar quiet, continuant actiu com si res hagués passat, però sense ningú que em dirigeixi. De nou vertigen, el que pot passar a partir d'ara és de mal saber, però al mateix temps una il·lusió enorme i una sensació de llibertat absoluta.
Com en altres coses, vull pensar, que tot anirà bé.

9 comentaris:

Joana ha dit...

Anirà bé, lo important, per sobre de tot, és que t'has recuperat.
Viu i gaudeix, ja veus com anem...

XeXu ha dit...

Si és la millor decisió pel teu benestar, benvinguda sigui. Qüestió d'acostumar-se a tenir una mica menys de calés, però encara ets jove i pots fer moltes coses amb el temps lliure que ara tindràs. Com per exemple, escriure al blog, hahaha. Ja m'entens, segur que sabràs ocupar-te el temps!

artur ha dit...

Aprofita-ho si et va bé. El temps passa i tot canvia... qui sap què vindrà demà !.
Salut :)

Carme Rosanas ha dit...

Tot un canvi de vida. Ja es ben veritat allò que diuen que en un segon pot canviar tot. Segur que sabràs treure profit d'aquesta nova etapa, tindràs temps per a moltes coses i estic absolutament segura que et sentiràs bé amb aquesta decisió. Per molts anys puguis i pugueu gaudir de les teves ganes de fer coses...

M. Roser ha dit...

Bé Joan, et jubiles jove i segur que pots fer moltes altres coses...És un canvi de vida, això sí, però sempre pot ser per millorar algunes coses.
Com a mínim, podràs tirar per la finestra un estri anomenat despertador i tan de bo et despertis cada matí amb la il·lusió de viure un nou dia amb alegria.
Ja sé que ara no són bons temps i t'ho dic perquè a mi m'han operat i no és agradable al mig de tant d'enrenou, però direm allò de al mal temps bona cara!
Bon vespre Joan.

xavier pujol ha dit...

Recordo perfectament el teu accident.
La jubilació és un canvi molt important Joan. Jo també em vaig jubilar dos anys abans del que em tocava. Als 63, i em van fer decidir entre altres factors, haver passat (i de moment superat) un càncer.
Amb la crisi del covid 19 molta gent s'ha adonat que es pot viure amb menys recursos econòmics.
Pels que et coneixem d'aquí els blogs, sabem que has pres una bona decisió.
Benvingut al temps lliure i quan acabi el confinament: A viure!!

Anna ha dit...

Molt ben fet!!! A gaudir de la vida i a planejar viatges per quan poguem sortir :)

Galionar ha dit...

Em sembla una bona decisió, Joan. I més en aquests temps incerts que corren. Que no falti la il·lusió per als nous projectes que a partir d'ara t'ompliran la vida.
Una abraçada.

Laura T. Marcel ha dit...

Si a mi m'ho posessin a davant, crec que també diria que sí. Fa uns anys no pensava així però amb l'edat ve la serenor i una mirada diferent sobre les coses i es veritat que a vegades la cosa només va de prioritats. Has triat viure, una elecció magnífica. I tu sabràs treure'n partit segur.