Passo a saludar perquè en tinc ganes,
perquè us miro de reüll sovint, des del mòbil...per que fa mandra fins i tot engegar
l’ordinador. Anem a lo fàcil, rapidesa, comoditat i no pensar massa, que be
prou ho fem durant el dia.
Sovint tinc ganes d’escriure, de dir i
explicar, però altres coses s’interposen i no ho acabes fent, llavors passen
els dies i ja no recordes què volies dir. A qui més qui menys, suposo que l’hi
passen aquestes coses, vols però no ho acabes fent perquè hi ha més coses que
et criden.
Tinc ganes de viatjar, passo hores
planejant, valorant i com no pressupostant que és una part important. No ho
faig tot el que voldria, però tinc bitllets per Bulgària a l’agost i a Estònia
per Octubre. Això ens ajuda molt a fer els dies més amables. Somiem constantment.
Camino, però ho voldria fer més. Sovint el
dolor o el cansament no ho fan viable, però les ganes hi són i no les vull
perdre perquè les imatges que copsem són sempre captivadores.
Vaig acabar una novel·la, però no l’he
posada apunt per pujar-la i compartir-la amb qui vulgui lectura sense cost,
només per el plaer de que es llegeixi i despertar la curiositat d’algú. En tinc
ganes, però s’ha de fer encara.
Si no perdem les ganes, sempre acabarem
fent alguna cosa, això és important. Suposo que el fet de que mai estem
contents del que fem o tenim, fa que volem molt però mai ho atrapem tot.
15 comentaris:
Viatjar, caminar, escriure, saludar vells amics... Un plaer llegir-te, Joan.
Benvolgut Joan, les ganes, i els somnis, no s'han de perdre mai.
És vital.
Un gust saber de tu.
No parlis de mandra quan estàs ple de ganes de fer coses. Hem de ser conscients d'això que dius al final, no podem abastar-ho tot, així que ens toca repartir el temps de la millor manera possible i seguir endavant, que és el que toca. Ens anem llegint... al ritme que sigui.
PS: Per cert, la meva curiositat ja l'has despertat. Tinc moltes ganes de llegir la teva nova novel·la. ;-)
Sempre és un plaer llegir-te i trobar-te. Allà les fotos, aquí les paraules i ens deixes amb ganes de compartir també tota una novel·la! Mare meva, doncs déu-n'hi-do de la feina que has fet!
Passo a saludarte i enviarte una forta abraçada
I tu parles de mandra? Si no pares! Només cal dir que gràcies per passar a saludar ja que entre tanta activitat a vegades ni s'hi pensa. I jo també tinc ganes de llegir-te, així que ves fent la posta de llarg aquesta novel·la que has escrit!
Gràcies per passar a saludar Joan i és que no sempre es tenen ganes de compartir coses i això s'ha de fer sense sentir-s'hi obligat...Parles de mandra, però jo et trobo força optimista, ja que fins i tot tens planejats uns viatges fantàstics a per a un futur proper!
Si fins i tot has escrit una novel·la!!!
Petonets, Joan.
Mentre hi quedin ganes i il·lusió , tot anirà sorgint al seu temps !
Clar, estàs ocupat fent nusos a les corbates i sort que no has de tallar la gespa.
Que bé que passis per aquí a dir alguna cosa, i sobretot perquè et ve de gust. Millor encara saber que, malgrat no escriguis massa, et mantens actiu i segueixes fent allò que t'agrada i que et fa somiar.
mentre hi hagi ganes i somnis anem bé
Fa mandreta però també és cert que ve de gust passar per la blogosfera de tant en tant, és un bocinet de les nostres vides!
Molts petons i endavant amb els viatges!!
Doncs mira, jo també pas a saludar-te i a felicitar la teva mandra.😉
Aferradetes,Joan!🤗
Vinga Joan! Torna amb el teu humor, busca el temps i les ganes que segur que apareixen! T'envie molta força i una abraçada!
comparteixo una a una les teves paraules i sensacions
voldria...voldria...pero la feina de la jornada i el cansament no hi ajuden
potser quan siguem mes vellets tindrem mes temps... i mes records encara!!
et deixo a tu i a tots els companys de lletres i aventures una abraçada molt gran.
agraeixo veure el "sargantana stones" a la llista dels vostres blogs seguits
sou genials, mainada !!
Publica un comentari a l'entrada