Com cada any, aquestes dates em fan
reflexionar. No en el que representen, sinó en el que comporten i d’alguna
manera ens obliguen.
És possible sortir de la roda del consum,
que any rere any ens aboquen a compres que ni són necessàries i estan en el seu
punt àlgid de preu?. Hem de comprar el que sabem que en menys de dues setmanes
estarà a meitat de preu? Alguns ho fan, jo cada cop menys i m’estic plantejant prohibir que em facin regals, sempre que hagin
de comportar més de vint minuts en pensar què comprar i sigui per quedar bé. Perquè
desenganyem-nos, amb la varietat i abast de productes que ens envolten, cada cop és més difícil que rebis un regal
just al teu gust o necessitat. Si necessito una gorra, la vull al meu gust, al
meu color i a la meva mida. Que m’agradi i em quedi bé, encara que sigui només
als meus ulls.
Han passat aquells temps en que esperaves
aquestes festes perquè necessitaves unes bambes o una camisa. Ara per sort o
per desgràcia tenim de tot i massa, l’únic que ens manca són diners que
malgastem, juntament amb la por de no quedar bé i què diran.
Estic d’acord en que, als més petits el que
calgui, per fer durar aquella il·lusió que malauradament és de les poques coses
veritables d’aquest món. Nosaltres ja som grandets.
Gastem les nostres energies en
retrobar-nos, abraçar-nos i dir-nos allò que ens costa tant a vegades.
Podem fer pujar el consum, però que sigui
de petons i abraçades.
9 comentaris:
Trobo que tens tota la raó. Anem pel teu camí.
A casa meva (de la gran família de germans, nebots i renebots, amb qui passem el dia de Nadal i Sant Esteve) des que vam tenir els nostres fills, ja fa 40 anys, que vam decidir anul·lar tots els regals de Nadal o del tió pels grans. Tots. Vam fer l'excepció d'un sol regal pels pares (un entre tots) que ja eren grans i s'ho mereixien tot. I a més fem un tió una mica a l'antiga, amb "petites coses i llaminadures", no pas grans regals.
Per Reis només ens ajunten fills i nets i aleshores sí, els fem un regal a cada nen i un a cada parella de fills, no pas un per un. Procurem seguir una mica aquesta línia que dius, minimitzar el consum forasenyat sense perdre la il·lusió dels petits ni dels pares dels petits.
I em descuidava de comentar la teva contrapartida consumista... que és el millor de tot: petons i abraçades a dojo i molt d'amor.
Gràcies Joan.
I una altra cosa, en lloc d'objectes innecessaris i sobrers o que jo són del nostre gust, fa uns anys ens hem començat a regalar "activitats" entrades per a teatre o concerts, petites sortides... que representen una altra mena de consum, pel meu gust menys perjudicial.
Totalment d'acord amb el que dius, Joan. Fa alguns anys hem aminorat els regals i hem guanyat tranquil·litat. Una part important de l'estrèss del Nadal és l'obligació dels regals. Com diu la Carme: amb l'excepció dels infants i la gent gran.
a mi m'agrada regalar i que em regalin.... el que si que fem a casa son nens i avis. Res mes, però a la parella també. M'agrada pensar que li regalo, m'agrada despertar el dia de reis i veure la cara dels fills i de la meva parella. Tiets, germans cosins, ect ja no.
I tant Joan que és possible sortir de la roda...Però a mi em sembla que potser ja no hi hem d'entrar!
Suposo que això depen molt del què has viscut a casa, ja que a mi des de petita, m'havien educat amb sobrietat( de fet, no hi havia més remei) i de gran que m'ho podia permetre, doncs com que ja no he entrat a la roda, no n'he hagut de sortir. I quan veig aquest "despilfarro" nadalenc i penso en tanta gent que passa gana, se, m'encongeix el cor!
Bon vespre, Joan.
D'acord amb tu, és evident.
Però si hi ha canalla, esperen regals pels pares i mares, volen veure i si no en fas, resulta que no s'han dut bé? (Al seu entendre, és clar!)
Complicat.... m'atabala molt i total, comprem coses que no son imprescindibles, és evident..
Depèn de com t'ho agafis. Jo regalo poca cosa, no hi inverteixo massa temps perquè a la persona que més coses regalo les vaig pensant durant l'any i només és qüestió d'executar-ho. I són coses petites, que agradin a l'altra, però sobretot que la sorprenguin. Per regals més grans, ja tenim l'aniversari, o qualsevol moment és bo. Però malgastar per malgastar, no.
Quina sort que teniu, de veure-ho tan clar i poder-ho dur a la pràctica! Jo també ho veig així de clar, però em sento obligada o impel·lida pel meu entorn a formar part de l'engranatge de la roda consumista i carregar una bona dosi extra d'estrès en tota la parafernàlia dels regals... Tant de bo aconseguís sortir-ne, però és molt difícil quan ja ets dins...
Publica un comentari a l'entrada