Tenim un país que no ens l’acabem, marxem
molt lluny per veure coses, jo el primer, i al costat de casa com aquell que
diu, tenim meravelles que no havia vist mai. He de dir que gràcies a Instagram
les vaig trobar, em varen despertar la curiositat i al cap de setmana i vàrem
fer cap.
Comencem per Cantonigròs i la seva
foradada, serà la primera i com totes no serà massa llarga, entre anar i tornar
uns 4,5 kms de corriol costerut moll i relliscós però de bon fer, amb un final espectacular i per nosaltres
sols. Aquell soroll d’aigua omple tots els sentits.
 |
| La Foradada de Cantonigrós |
Segona parada a pocs kms per caminar fins
al Morro de l’abella i el salt del Tirabous, entre anar i tornar no gaire més
de 2 kms. Un lloc espectacular tot i el dia que barreja plugim i boira. La vista des d’aquest lloc té
formes diferents cada minut que passa. Hi tornaré en altres estacions per veure
els diferents contrasts de color.
 |
| Salt del Tirabous |
 |
| Morro de l'Abella |
 |
| Morro de l'Abella |
Acabem d’arribar fins el poble de Tavertet,
amb pluja fina que no ens deixa veure les vistes que ens ofereix, però si que
ens deixa veure on fer un mos i recuperar forces. Amb el temps que feia ja donàvem
el dia per acabat, però a la tarda sortint de dinar no plovia i ens vàrem
animar a fer la ruta circular de 5,5kms
passant per darrera del salt del Molí Bernat.
Aquesta si que ens va fer grimpar una mica
més, per baixar per mig d’un bosc espès que ens començava a fer dubtar si arribaríem
amb llum de dia al cotxe.
El salt vist des de darrera és
espectacular, l’aigua baixava només per nosaltres, llàstima que es feia de nit
i ens quedava tota la pujada amb una pluja fineta que anava calant.
En arribà al cotxe just quant es feia fosc,
molls com ànecs, és quan dius, ha valgut la pena. Tres en un dia i tot just es
fa fosc.
 |
| Interior del salt del molí Bernat |
 |
| Salt del molí Bernat |
7 comentaris:
Guau!!! A veure si millora el meu genoll i la faig!
Espectaculars imatges!
Quins llocs més espectaculars que has visitat Joan. L'aigua accentua la seva bellesa. Déu n'hi do a quines roques et vas enfilar... de vertigen!!
Vau visitar uns indrets preciosos, jo sempre ho dic que no cal pas anar massa lluny per gaudir de les meravelles de la natura...I aquest "isard" que surt en algun paisatge, també augmenta la seva bellesa, he, he...
Bona nit Joan.
Quina enveja, Joan!!!!
Després de tanta pluja veure aquests salts d'aigua en tota la seva potència no té preu. Una meravella.
Tenim un país que realment no ens l'acabarem amb el temps que ens queda per viure... que per molts anys poguem anar voltant i coneixent racons.
Si m'ho haguessis preguntat, hauria dit que era Noruega o algun lloc així. I resulta que ho tenim aquí a casa això, quina passada. Quin crac estàs fet muntant escapades i excursions, sempre que surts de casa i ens ho expliques em vénen ganes de copiar-te!
quanta bellesa en la nostra natura !
Espectacular aquesta excursioneta, rei!!! Algun indret ja el coneixia però altres no i ja friso per anar-hi. I com bé dius tu, aquests llocs van canviant a cada estona que te'ls mires, a cada raig de sol que els acarona (que no era el cas), a cada època de l'any,...
També estic contenta de veure't perfectament recuperat.
Gràcies per compartir tot això tan maco. Tenim un pais impressionant!
Publica un comentari a l'entrada